Asier Mendizabal
Espanya, 1973
Enrere
L’obra d’Asier Mendizabal (Ordizia, Guipúscoa, 1973) se centra en l’anàlisi de certes tradicions culturals i ideològiques —tant de la història de l’art i la cultura en general com del País Basc en particular— que li permeten un exercici constant de reactualització del passat des de la inestabilitat i la flexibilitat del present. Un joc no explícit de capes de significat que incorpora referents històrics, coneixements específics i intuïcions estètiques en un subtil equilibri entre allò formal i allò conceptual. Una obra compacta que, tot i la seva vinculació amb el fet escultòric, ofereix múltiples registres de presentació, com poden ser el vídeo, la fotografia, el text o peces de caràcter gràfic. S’aprecia en el seu discurs i en les seves formalitzacions una forta herència de la tradició de l’escultura basca, referència fonamental que l’artista vincula amb altres interessos com la utopia abstracta del començament del segle XX, la relació entre modernitat i cultura popular, el cinema de militància política o els moviments contraculturals com el punk o el rock radical. La seva obra es caracteritza per una exploració conceptual capaç de fusionar forma, discurs i ideologia en propostes definides per dues premisses bàsiques: un fort impacte estètic i una clara resistència discursiva que no fa evidents, almenys en un primer moment, els seus continguts i les seves intencions. Un treball que lluita contra les convencions preestablertes davant l’objecte artístic, entenent-lo com un artefacte ideològic capaç de qüestionar conceptes com la simbologia del poder a partir de les formes, així com la càrrega matèrica de la representació d’allò col•lectiu. La seva preocupació per l’escultura l’ha portat a una revisió crítica del monument, i els seus interessos en l’imaginari social, a una exploració de comportaments de grup derivats de la cultura popular i el folklore, posant l’accent en els escenaris, emblemes, símbols i codis sorgits de la intensitat i la tensió de les masses. Una manera d’entendre la pràctica artística com un sistema de reivindicació que permet tractar punts de vista que no tenen cabuda des d’altres àmbits de la nostra vida diària. En definitiva, una exploració de les esferes política i estètica basada en l’anàlisi de la ideologia i de les seves formes de fer-se visible. Quelcom que, des del punt de vista de la interpretació de les seves obres, entronca, d’una banda, amb la lògica narrativa del muntatge cinematogràfic i, de l’altra, amb l’escultura constructivista i modular; dos sistemes diferents però complementaris per a ell a l’hora d’entendre la construcció sintàctica del seu treball. Actualment, Asier Mendizabal viu a Bilbao. La seva obra s’ha exposat en museus, centres i esdeveniments artístics d’àmbit nacional i internacional, com la Manifesta 5, el Museu Guggenheim Bilbao, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Artium (Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo), la Biennal de Bucarest, el Museu de Serralves de Porto, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia (MNCARS) de Madrid o la 54a edició de la Biennal de Venècia.

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Not all that moves is red (Telón) #1 / 2012