Eve Sussman
Regne Unit, 1961
Enrere
Nascuda britànica, Eve Sussman va estudiar al Robert College d’Estambul i va continuar els seus estudis a la Universitat de Canterbury, a Nova Zelanda, i al Bennington College de Vermont, als Estats Units. Instal·lada a Brooklyn, la seva primera exposició individual va tenir lloc a la Bronwyn Keenan Gallery del SoHo, a Nova York, el 1997: allà es va presentar com a escultora o artista d’instal·lacions. De mica en mica va anar fent més complexes les relacions teatrals entre les seves peces i els espectadors, col·laborant amb la coreògrafa Cláudia de Serpa Soares per concentrar tots els seus esforços cada cop més en aspectes purament cinemàtics. Des de mitjan dècada del 2000 va produir complexes obres fílmiques en col·laboració amb la Rufus Corporation, un grup de performers, artistes i músics. La trilogia d’obres que l’ha fet famosa va començar el 2004 amb 89 Seconds at Alcázar, que consistia en un reenactment, una reactualització de la posada en escena de Las Meninas de Velázquez. El 2007 va realitzar The Rape of the Sabine Women, que escenografiava el mite fundacional de la Roma clàssica a partir del quadre neoclàssic de Jacques-Louis David. Aquesta sèrie va culminar el 2011 amb whiteonwhite:algorithmicnoir. En aquest cas, el punt de partida és la pintura de Kassimir Malevitx del 1918, mite fundador de la mort de la pintura en les avantguardes històriques. Produïda en col·laboració amb la revista en línia Triple Canopy, es va rodar al port d’Aktau, a Kazakhstan, a la vora del cosmòdrom de Baikonur, centre d’operacions de l’agència espacial del règim soviètic comunista. A la imaginària City A i amb una trama conspiratòria sobre la vigilància dels experiments científics d’un règim que també adquireix trets del sistema capitalista, exhibeix una estètica retrofuturista basada en la depuració arquitectònica i la perfecció geomètrica. L’aparent utopia formal es representa fallida en les seves derives socials, en una narrativa que aprofita la hiperrealitat difusa de la realitat digital: la pel·lícula és un fil estructural en què les trenta hores de seqüències són editades a l’atzar per un ordinador, en una estructura algorítmica de tags que mai no es repeteixen en cada projecció, com si el cine fos una màquina fortuïta. L’artista va definir el seu projecte com «un metratge d’arxiu del futur».
Manuel Segade

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Blancsobreblanc: thrilleraleatori / 2009 -