Christopher Williams
USA, 1956
Enrere
El treball de Christopher Williams duu a l’extrem la nova condició de la fotografia en l’art conceptual, no com a mera representació mimètica, sinó com a objecte autònom, però per fer-ho va més enllà dels ensenyaments dels seus mestres, Douglas Huebler i John Baldessari. A Williams no li interessa tant explorar les característiques intrínseques del mitjà fotogràfic ni el seu qüestionament paròdic; al contrari, en restitueix la capacitat descriptiva i figurativa en el món dels objectes a la manera d’un entomòleg, amb la cultura moderna industrial i especialment la indústria fotogràfica com a objecte d’estudi. L’artista és conscient que una imatge no constitueix l’expressió d’un artista individual, sinó l’expressió d’una cultura concreta, un cúmul de circumstàncies en les quals intervenen nombroses qüestions tècniques que tenen unes implicacions socials, econòmiques i polítiques. La fotografia constitueix una disciplina i una tècnica fonamental en les narratives de progrés de la modernitat, i no és aliena a les seves conseqüències. Les fotografies de Williams, acompanyades de llargues llegendes tècniques que s’aferren a les condicions materials i físiques de les coses, i que sovint tenen l’aparença d’un catàleg industrial, remeten sempre a una història vinculada a l’objecte però que és fora de la imatge. Per a Williams, «cada objecte que ens envolta és alhora present i identificable, però és també representatiu de moltes trajectòries històriques, economies i desitjos que si gratem una mica en la superfície ja podem entreveure». L’espectador es veu obligat a reconstruir una intuïció, com la que ens permet descobrir que els pneumàtics Michelin, tan presents en les fotografies de les revoltes parisenques dels anys seixanta, estan fets amb una goma procedent del Vietnam. Amb el seu continu qüestionament sobre la representació, Williams vol mostrar la imperfecció, considerada tabú en gran part dels gèneres fotogràfics. Podria interpretar-se com un intent de pervertir la higienització que té lloc a la fotografia de moda a través de l’error, el truc o la imperfecció dels models. Des de l’interior de la institució fotogràfica, Williams celebra que hi ha múltiples factors que intervenen en la producció d’una fotografia, qüestiona el concepte d’autoria i posa de manifest la capacitat de la indústria i la seva publicitat per dirigir i definir els nostres desitjos.
Núria Enguita

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Secció d'un obturador Nikon EM: obturador electròn... / 2008

  • Sens títol (Estudi en groc i vermell/Berlín) Dirk ... / 2008

  • En el sentit de les agulles del rellotge a partir ... / 2008