Antoni Miralda
Espanya, 1942
Enrere
Aquest artista forma part d’una generació que, a finals de la dècada del 1960, va començar un llarg periple que, en el seu cas, el va dur a viure primer a París i a Londres per, finalment, instal·lar-se per un llarg període de temps a Nova York. Actualment viu entre Miami i Barcelona. El 2010 el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid li va dedicar una important exposició retrospectiva, que es va mostrar al Palacio de Velázquez d’aquesta ciutat. El 1967-1968, ja instal·lat a París, va realitzar una sèrie anomenada «Objetos comestibles» en què ja es posava de manifest un dels eixos conceptuals sobre el qual giraria la seva trajectòria artística: el menjar, el ritual de l’acte de menjar, els elements que s’hi utilitzen, el banquet, les receptes, etc., i tot plegat amb un interès paral·lel –i d’igual o encara més importància– com és fer-nos reflexionar sobre la diversitat cultural a través dels usos i costums gastronòmics, amb el component social i polític que això comporta. El 1970 va transformar una galeria de París en un restaurant, amb la col·laboració de Dorothée Selz, i el menú es va servir cuinant els aliments amb colorants de quatre colors diferents: vermell, blau, groc i verd. A partir d’aquesta proposta realitzaria nombrosos banquets, rituals, cerimonials, desfilades, performances, etc., sempre amb el menjar com a punt de partida. Aquesta experiència el va portar fins i tot a obrir un restaurant a Nova York entre els anys 1984 i 1986, El Internacional, al costat de Montse Guillén, on tant en la decoració com en el menú que s’oferia es podia apreciar l’interès de Miralda per imbricar cultures diferents, en aquest cas, la nord-americana i la catalana. En l’ampli repertori d’elements utilitzats per l’artista en el desenvolupament del seu projecte artístic, n’hi ha que s’han anat repetint contínuament, com ara l’ús del plat com a objecte crucial en l’elaboració dels aliments, però també com a element indispensable en l’acte i ritual de menjar –el plat el trobem tant en la seva Falla aquàtica, una monumental pila de plats surant en aigües del port de Barcelona per commemorar els XXV Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, com en moltes de les seves últimes instal·lacions–, així com la llengua que, com a òrgan gustatiu de l’ésser humà, la seva forma s’ha convertit en una solució formal recurrent en molts dels seus projectes. Sabores y lenguas és un projecte en procés, iniciat el 1997, i que s’engloba en el Food Cultura Museum, una plataforma posada en marxa per Miralda l’any 2000 per explorar l’univers del menjar i la cultura. El mateix artista indica que aquest projecte vol, «per una banda, contribuir a la perpetuació de les tradicions culinàries locals, moltes encara en fase de transmissió oral i en risc de desaparició. D’altra banda, pretén codificar una memòria poètica de les maneres del menjar i de la taula actuals amb la finalitat d’anar construint un rigorós arxiu que se serveix del plat com a suport material, de la llengua com a element iconogràfic i del sabor com a metàfora». La forma iconogràfica de la llengua la trobem en aquest díptic fotogràfic, Mercado, en el qual a través d’una finestra lingüiforme apareixen dos detalls d’un mercat antic: la seva façana, amb un òcul central envoltat de dos corns de l’abundància, i una parada de llegums de marbre, típica d’un mercat tradicional. En definitiva, el mercat com un espai de reflexió per a Miralda en el qual conflueixen cultura i tradició.
Glòria Picazo

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Mercat / 2002