Txomin Badiola
Espanya, 1957
Enrere
Va estudiar a la Facultat de Belles Arts de la capital biscaïna, on va coincidir amb alguns dels principals protagonistes de la renovació de l’escultura basca, com Ángel Bados, Juan Luis Moraza o María Luisa Fernández, i on més endavant fou professor, entre els anys 1983 i 1989. El 1986 va rebre el primer premi d’escultura del País Basc, i l’any següent, l’Ícaro, que atorgava Diario 16 a l’artista jove més destacat de la temporada. Autor del catàleg raonat de l’obra de Jorge de Oteiza i comissari, el 1988, de l’exposició «Oteiza» a les sales de la Fundació ”la Caixa”, com també el 2003 d’«Oteiza: mito y modernidad», juntament amb Margit Rowell, al Museo Guggenheim de Bilbao i al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, més que un deixeble i un estudiós del «gegant d’Orio», Badiola és un practicant d’algunes de les seves actituds ètiques vitals. Per a Badiola, un dels artistes més importants del segle XX és el cineasta Jean-Luc Godard, de qui ha adoptat un lema que es podria aplicar ben bé al seu treball: «No vull comunicar alguna cosa, em vull comunicar amb algú». Les seves successives residències a Londres, entre el 1988 i el 1989 –allà va rebre el Superior Prize en la 6th Henry Moore Grand Prize Exhibition–, el Japó i Nova York, la ciutat on va viure del 1990 a l’abril del 1999, han donat lloc a canvis successius en la seva producció, que tot i així es manté fidel a la deconstrucció postmoderna de l’idealisme sense renunciar al desenvolupament d’un projecte que combini ètica i modernitat. La successió d’exposicions fetes durant la primera dècada del segle XXI ha posat en escena una extraordinària ampliació del camp de l’escultura cap a la instal·lació, una absorció de diferents modalitats de la imatge i la construcció de formulacions visuals inèdites del relat que van culminar en les mostres «Malas formas» al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i al Museo de Bellas Artes de Bilbao l’any 2002. El 2010, juntament amb Jon Mikel Euba i Sergio Prego i amb 15 voluntaris van dur a terme la proposta Primer Proforma 2010. Badiola Euba Prego. 30 Ejercicios. 40 días. 8 horas al día al Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (MUSAC). El nombrós conjunt de peces d’aquest artista que hi ha a la Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani pertany majoritàriament a la primera dècada de la seva producció. Destaquen Coup de dés i El rey-La reina (1986), ja que la seva incorporació va ser decisiva per a ell en integrar-lo a l’escena internacional; Twins IV (Plus One) (1990), per la repercussió extraordinària que va tenir quan es va exhibir, i Bastardo en Bañiland (1990-1992). Pel que fa a Three Eero’s Nightmares (1990-1991), SOS. E3 Servidumbre de la vida y el carácter de las sombras (1997-1998) i Sueños de otros, apunten a les que van ser les seves següents propostes encara més radicals. L’única fotografia, WTSHTF 2 (2004), recull en la seva iconografia una pintura de Salvador Dalí. Assagista brillant i analista profund de la seva pròpia obra, sol ser l’autor dels textos introductoris de les seves exposicions.
Mariano Navarro

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Qui, quan o com (desconeguts) / 1995

  • Bessons IV (més un) / 1990

  • Tres malsons d'Eero / 1990 -

  • Bastard a Bañiland / 1990 -

  • Cop de sort / 1986

  • El rei-La reina / 1986

  • Somnis d'altres / 1997 -

  • SOS. E3 Servitud de la vida i el caràcter de les o... / 2001

  • WTSHTF 2 / 2004