Mitsuo Miura
Japó, 1946
Enrere
Després d’estudiar Belles Arts al Japó, Miura es trasllada a Espanya, on desenvolupa la seva carrera artística. La seva formació oriental sempre és present en la seva obra, juntament amb un interès per la natura que es materialitza en una abstracció depurada, de caire minimalista i geomètric en una primera mirada però amb profundes arrels personals en la sintetització del paisatge. Hi ha un lloc que marca gran part del treball de Miura, i és l’anomenada platja dels Genovesos, a Almeria, un entorn que inspira moltes de les seves obres a partir de fotografies i anotacions fetes in situ durant unes estades que repeteix cada any al llarg de diverses dècades. En peces que han estat catalogades com a properes al land art, Miura abstreu elements com el mar, la sorra, la reverberació del sol, l’horitzó i altres signes observats a la costa d’Almeria per traslladar-los a uns políptics que aparentment poc tenen a veure amb l’observació de la natura. Tanmateix, són obres que resumeixen allò estudiat de manera pura, en les quals el color i la forma s’apropien del llenguatge plàstic en forma de pintures i altres suports, i els materials són triats per l’artista segons la representació més idònia, reinterpretada per les sensacions que li provoquen aquests elements. L’angle de 1200, a manera de ventall obert, constitueix una metàfora de les postes de sol i les albes tantes vegades observades a la vora del mar, com a punt de vista subjectiu; a Sense títol, de 1988, un políptic retallat en cinc peces de fusta, compon una gamma cromàtica en gradació que al·ludeix als canvis del cel per efecte de la llum solar. L’artista sotmet la natura a un procés conceptual de condensació geometritzada mitjançant una observació detallada i conscienciosa, que dóna com resultat una obra sensorial procedent de les seves vivències personals.
Virginia Torrente

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Sense títol / 1988