Lucio Fontana
Argentina, 1899
Itàlia, 1968
Enrere
Lucio Fontana (Rosario, Argentina, 1899 - Comabbio, Itàlia, 1968) és un dels pintors abstractes més significatius i personals del segle XX. Va combatre a la Primera Guerra Mundial, va resultar ferit i va ser condecorat. La seva primera exposició va ser l’any 1930, a la cèlebre galeria Il Milione de Milà. Durant tota aquella dècada es va relacionar tant amb artistes procedents de l’abstracció com amb pintors que abraçaven l’expressionisme, la qual cosa ja indicava la dicotomia entre un moviment i l’altre que va marcar la seva trajectòria posterior. Després de residir a l’Argentina i a Itàlia, als anys quaranta va tornar a Buenos Aires, on va fundar l’acadèmia Altamira i va escriure el conegut Manifiesto blanco (1946), que fou la base teòrica de l’espacialisme o Movimento Spaziale. Aquest corrent proposava una cerca dels valors purament tridimensionals de la pintura, amb la qual cosa s’allunyava dels excessos de la plasticitat. De manera semblant als grups avantguardistes clàssics, l’espacialisme va dur a terme una tasca pedagògica ingent al llarg dels anys quaranta, amb la publicació de fins a quatre manifestos diferents que van fixar els seus principals paradigmes creatius. El 1958 Fontana va iniciar les que van ser les seves obres més distintives, els famosos tagli nella tela (talls a la tela), llenços tallats amb una fulla d’afaitar o un cúter, els esquinços dels quals deixaven entreveure el revés del quadre, la seva estructura constructiva i la seva profunditat. Aquestes peces monocromes, elegants però d’una contundència radical, han eclipsat altres treballs de l’artista també molt significatius, com ara les seves escultures –moltes pensades per observar-les a l’aire lliure–, que recuperen una certa línia organicista i exploren la manera com les formes abstractes interroguen l’espai obert de la natura. Durant la seva darrera etapa va concentrar-se en els anomenats «Teatrini», petits teatres amb els quals Fontana retornà al llenguatge bidimensional. A diferència de les pintures de talls, aquests llenços superposen a la tela una mena de marc animat –sovint fet d’un material d’un color diferent– que sembla un minúscul escenari on es produeixen jocs de siluetes i ombres d’un gran lirisme.
Valentín Roma

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Ambient espacial núm. 51-A1 (Estructura de neó per... / 1951

  • Concepte Espacial C 59 T 21 / 1959

  • Concepte Espacial C 58 I 38 / 1956