Lucio Muñoz
Espanya, 1929
Espanya, 1998
Enrere
L’obra de Lucio Muñoz (Madrid, 1929-1998) ocupa un lloc molt singular en el context de l’art espanyol de la segona meitat del segle XX. La seva posició distant respecte de l’expressionisme del grup El Paso, com també la particular relectura que va plantejar sobre els corrents informalistes, el van convertir en un continuador genuí de la gran pintura parisenca dels anys cinquanta. Hereu de Jean Dubuffet, Otto Wols i Jean Fautrier, entre altres, vers el 1958 va començar a experimentar amb un material, la fusta, que va definir totalment la seva trajectòria posterior. Sense allunyar-se en cap moment del llenguatge abstracte i fent servir una paleta cromàtica rigorosa i severa, Muñoz va aconseguir atmosferes plenes de misteri, superfícies intensament treballades, mitjançant estrips, cremades i talls, que evidenciaven un bon coneixement de l’ofici de la pintura. Finalment, val la pena destacar dues obres seves de gran format, concebudes per a edificis públics, que van donar-li una gran celebritat: l’espectacular retaule per a la basílica d’Arantzazu a Oñati i el mural imponent que presideix l’Assemblea de Madrid.
Valentín Roma

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Composició / 1959

  • Sense títol / 1959