Eusebio Sempere
Espanya, 1924
Espanya, 1985
Enrere
El 1960 Eusebio Sempere va tornar a Espanya i va deixar enrere dotze anys viscuts a París, on havia arribat el 1948 gràcies a una beca del Sindicato Español Universitario, fugint d’aquells ensenyaments artístics tan rancis de l’Escuela de Bellas Artes de San Carlos de Valencia. A París es va instal·lar al Collège de l’Espagne, on va coincidir amb altres artistes espanyols, com Pablo Palazuelo o Eduardo Chillida, amb qui comparteix amistat i interessos plàstics. I a París subsisteix econòmicament amb més o menys fortuna, viu enlluernat per l’art modern, sobretot per Kandinski, Paul Klee i Mondrian, i entra en contacte amb el moviment òptic i cinètic amb què s’identifica en aquells anys primerencs. Va ser aleshores, a París, i després d’un procés dolorós, quan Sempere va renunciar a la figuració i va aprofundir decididament en el camí de l’abstracció geomètrica. Tot i que la seva feina és silenciosa, nocturna i gairebé secreta, realitza una importantíssima sèrie: les «aiguades sobre cartolina», en què va delineant figures geomètriques simples, al principi planes i després amb aparença virtual de volum, en disposicions ordenades o aleatòries. Són treballs senzills, emotius i ingenus que van complicant-se en un creixent interès pel volum, la profunditat i el moviment. En aquestes peces va crear el seu alfabet artístic i va fixar per sempre les bases del seu llenguatge plàstic. Els tres papers de la Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani pertanyen a un treball que prolonga durant els primers mesos de la seva estada a Madrid. Són aiguades treballades amb tiralínies sobre cartolines negres, el suport que escull l’artista i que més s’adequa a les seves possibilitats i interessos plàstics. Disposa a les cartolines una sèrie de figures geomètriques simples ratllades amb colors, que treballa sobre un fons fet d’unes línies blanques paral·leles finíssimes, una combinació experimental que es projecta en obres posteriors. Eusebio Sempere es va convertir en un dels representants més genuïns de l’abstracció geomètrica i les tendències òptiques i cinètiques a Espanya. Les seves obres, pintures o escultures cada vegada més complexes, són fruit d’un treball rigorós i continuat sobre la forma geomètrica, la il·lusió òptica i la sensació de moviment, per bé que posseeixen un lirisme molt singular i una gran bellesa formal. A mesura que les seves pintures es perfeccionen en l’execució, les línies són més fines i pulcres, es degrada el color i la seva pintura es torna més espiritual, gairebé mística, amb uns efectes de llum subtils i eteris. És el cas de La Acrópolis, una taula del 1981 que resumeix tots els pressupostos estètics de l’artista, geometria, tècnica minuciosa i detallista, exactitud i pulcritud, i una incessant recerca poètica de la llum. Sempere va ser un artista generós i compromès. La seva Colección Arte Siglo xx va ser donada a la ciutat d’Alacant per inaugurar, el 1977, un dels primers museus d’art contemporani d’aquest país, L’Assegurada, nucli primigeni de l’actual MACA, Museo de Arte Contemporáneo de Alicante, obert al públic des del 2011.
R. M. Castells

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Sense títol / 1960

  • Sense títol / 1960

  • Sense títol / 1960

  • L'Acròpoli / 1981