Jorge Oteiza
Espanya, 1908
Espanya, 2003
Enrere
Considerat un dels màxims exponents de l’escultura basca, la trajectòria de Jorge Oteiza (Orio, 1908 - Sant Sebastià, 2003) ocupa un lloc molt important en el panorama de l’art espanyol des de la postguerra fins a la dècada dels seixanta. La seva vocació artística es va despertar a mitjan anys vint, en l’ambient creatiu intens de Sant Sebastià. De formació autodidacta, va iniciar el seu camí com a escultor dins de les línies traçades per l’expressionisme i el primitivisme. Entre el 1934 i el 1948 es va establir a l’Amèrica del Sud, on va desenvolupar els fonaments del seu futur treball escultòric. De tornada a Espanya va encarregar-se de les escultures per al fris i la façana de la basílica de Nostra Senyora d’Arantzazu, una obra de l’arquitecte Francisco Javier Sáez de Oiza, on va assajar les seves teories sobre l’afebliment, el buit i l’estètica negativa. El 1957 presentà a la Biennal de São Paulo un conjunt de peces de petit format titulat «Propósito experimental», amb el qual va guanyar el premi extraordinari d’escultura. Dos anys després, quan la seva obra havia aconseguit un ressò internacional notable, va abandonar la pràctica artística per concentrar-se en disciplines tan diferents com l’antropologia, la docència, la poesia i el cinema. Com a pont entre els moviments d’avantguarda i la generació de la postguerra, l’obra d’Oteiza reivindica la tradició de l’art geomètric europeu, especialment del neoplasticisme i del constructivisme rus, com també la seva influència en la cultura basca. Durant els anys seixanta i setanta va investigar les tradicions populars del poble basc i, sobretot, la seva llengua, i va publicar el cèlebre Quousque tandem…! Ensayo de interpretación estética del alma vasca, un text polèmic, amb implicacions polítiques fortes, que va continuar a partir d’altres assaigs crítics posteriors.
Valentín Roma

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Caixa buida / 1958

  • Macla ternària amb la matriu Malevitch-Atarrabi / 1974

  • Subproducte mòbil de la desocupació de l'esfera / 1957 -