Moisès Villèlia
Espanya, 1928
Espanya, 1994
Enrere
Aquest escultor català va iniciar la seva formació amb el seu pare, un ebenista de gran prestigi instal·lat a Mataró. És per això que les seves primeres incursions en l’àmbit de l’escultura al començament de la dècada dels cinquanta van consistir a tallar peces de noguera i de pi per aconseguir formes abstractes amb clares reminiscències orgàniques. El 1953 va decidir dedicar-se plenament a l’escultura, i l’any següent va fer la seva primera exposició individual al Museu de Mataró. El 1957 va presentar la seva primera peça escultòrica feta amb bambú, el material que va marcar totalment la seva trajectòria artística i que va esdevenir el seu leitmotiv per representar la fragilitat i el binomi ple-buit que sempre va caracteritzar la seva escultura. Entre el 1970 i el 1972 es va instal·lar a l’Equador, la qual cosa li va permetre experimentar amb la guadua, una mena de bambú gegant originari de la zona de l’Amèrica equatoriana. Amb aquest material va poder fer escultures de més volum i dimensió. Aquesta experiència també li va proporcionar un gran coneixement de l’escultura precolombina, que juntament amb el seu interès per l’art africà, va contribuir sens dubte a definir amb el temps el seu propi llenguatge escultòric. El 1983 va tenir lloc una important exposició retrospectiva de tot el seu treball a la Fundació Joan Miró de Barcelona. Tot i que en determinats moments va emprar altres materials, com per exemple el filferro o el fil, el bambú, de vegades combinat amb altres elements com ara les pedres, sempre fou el seu material de referència per construir els seus mòbils per penjar al sostre i els seus stabiles, com en aquells mateixos anys feia un escultor de referència per a ell, Alexander Calder. Les seves canyes perforades mantenen un respecte absolut per la naturalesa del bambú i deixen entreveure’n les particularitats, com els nusos i les textures, i estableixen uns singulars jocs espacials en els quals els buits són plens de significació. El 1958 va participar en les activitats del Club 49 de Barcelona, i així va conèixer Joan Brossa, qui va descriure la seva escultura amb aquests termes poètics: «Agafes el fil i el portes a l’estrella, el passes per dins el llaç, després hi passes l’estrella i el fil queda lliure. Com que creixen en llocs humits i a la vora dels rius, quan el sol desapareix en l’aigua es converteix en canya».
Glòria Picazo

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Sense títol / 1984

  • Mòbil / 1985 -

  • Mòbil (Mataró) / 1958 -