Juan Uslé
Espanya, 1954
Enrere
Uslé va estudiar Belles Arts a l’Escola Superior de San Carles de València entre el 1973 i el 1977. Durant els dos últims anys de la seva estada a València, va treballar en col·laboració amb la seva dona, l’artista Victoria Civera, alternant la fotografia amb el fotomuntatge i la pintura. A partir del 1978 es va centrar en la pintura i va impartir classes al Departament d’Expressió Plàstica de la Universitat de Santander. El 1980 i el 1982 va rebre dues beques del ministeri de Cultura, i el 1984 va ser nomenat professor titular del Departament d’Arts Plàstiques de la Universitat de Cantàbria. A principis dels vuitanta es va decantar per una pintura expressionista i ombrívola amb referencies al mar i als viatges. El 1986, Uslé va rebre una beca del Comité Conjunto Hispano-Norteamericano per ampliar els estudis a Nova York. S’hi va traslladar l’any següent i hi ha residit fins a l’actualitat. La seva obra s’ha anat tornant gradualment més lírica i abstracta. El 1992 va participar a la Documenta IX i es va intensificar la seva presència internacional. El 1996 va tenir lloc la seva primera retrospectiva a l’Institut Valencià d’Art Modern. Als anys noranta, l’obra d’Uslé ha estat present en gairebé totes les exposicions de pintura internacionals, especialment des que el 1997 Saatchi el va incloure en la seva cèlebre exposició «Sensations», que va marcar els principals noms emergents de l’escena internacional. Actualment viu entre Nova York i Santander, exposa o ha exposat en galeries com Chaim & Read, a Nova York, Camargo Vilaça, a São Paulo, Thomas Schulte, a Berlín, o Soledad Lorenzo i Ivory Press, a Madrid, i la seva obra és present en museus d’arreu del món, incloent-hi centres de la talla de la Tate Modern o l’Stedelijk Museum d’Amsterdam. La Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani té un important conjunt de pintures i una fotografia de l’artista, que recorren les dues primeres dècades de la seva producció, incloent-hi obres prèvies al seu viatge a Nova York i immediates a la seva arribada a la ciutat, més aferrades a la tradició abstracta, com El grito. Autorretrato (1982), Cita en Danz (1985) i Crazy Nöel (1987-1988). També incorpora peces que podríem considerar de transició entre estils, com Tú y yo (1990-1991) i Paint-Point (1991), així com un grup molt sòlid de pintures indiferents a la classificació en què abstracció, suport geomètric, referència a la imatge o a la realitat i formes independents juguen rítmicament en superfícies aclaparadorament seductores, com High Noon (1992), Asa – Nisi - Masa (1994-1995), Atado por detrás (1995), Missing Lines (1996) i Earthy Dream (1997). A aquestes obres caldria afegir, tot i que presenten canvis d’estructura significatius, Otra red, del 2000-2001 i Guántanamo / Guantanamera, del 2004. Soñé que revelabas VII, integrant de la nombrosíssima sèrie del mateix títol i potser l’obra més rotunda i característica de l’autor, mereix una menció a banda i singular. Per la seva banda, Summer-Saro, del 1997, és l’única fotografia inclosa en el conjunt. En els últims anys l’artista no ha deixat d’exposar les seves fotografies.
Mariano Navarro

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Vaig somiar que rebel·laves VII / 2000

  • El crit. Autoretrat / 1982

  • Tu i jo / 1990 -

  • Migdia / 1992

  • Cita a Danz / 1985

  • Crazy Nöel / 1987 -

  • Punt de pintura / 1991

  • Asa - Nisi - Masa / 1994 -

  • Línies que manquen / 1996

  • Lligat per darrere / 1995

  • Somni terrós / 1997

  • Una altra xarxa / 2000 -

  • Estiu - Saro / 1997

  • Guantánamo / Guantanamera / 2004