Antoni Tàpies
Espanya, 1923
Espanya, 2012
Enrere
Continuador dels grans mestres de la primera avantguarda, entre ells Picasso, Miró i Dalí, Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) ocupa un dels llocs més destacats de l’art espanyol de la segona meitat del segle XX. La seva vocació es va despertar aviat, als dinou anys, quan a causa d’una malaltia pulmonar va haver de passar temporades llargues convalescent en diversos sanatoris. Allà va començar a dibuixar i a interessar-se per l’estètica romàntica alemanya. A finals dels anys quaranta va ser cofundador del grup Dau al Set i la revista del mateix nom. Les obres d’aquell moment presenten una influència clara de Miró i Klee, a la qual Tàpies afegeix temes i iconografies de tipus màgic. El 1950 va viatjar a París i va conèixer la pintura d’artistes que van ser molt importants en la seva trajectòria, com ara Dubuffet, Fautrier, Michaux o Mathieu. A mitjan anys cinquanta va fer les seves primeres pintures matèriques, amb les quals va assolir un reconeixement internacional notable. A partir de la dècada dels seixanta incorporà diferents elements iconogràfics (escriptures, petjades, dibuixos antropomòrfics i signes al·lusius a la realitat de Catalunya). També va experimentar amb materials i textures molt diversos i amb objectes quotidians . Durant els seixanta va intensificar el seu compromís polític i va desenvolupar una important producció de cartells i llibres d’artista. El 1979 publicava Memòria personal i, tres anys després, La realitat com a art, on reunia els seus articles de premsa, alguns molt polèmics. La dècada dels vuitanta es va caracteritzar per la realització d’obres de gran format en les quals va desplegar tot el seu imaginari simbòlic. L’any 1990 s’inaugurà a Barcelona la fundació que duu el seu nom. Al llarg de les dècades següents es van organitzar importants exposicions retrospectives que revisaven l’evolució de l’artista i les seves investigacions amb tècniques i motius iconogràfics diversos. En els seus darrers anys, Tàpies va viure una efervescència creativa molt singular, va publicar llibres tan importants com L’art i els seus llocs i va fer peces d’una gran radicalitat i nuesa.
Valentín Roma

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Gris amb traços negres, núm. XXXIII / 1955

  • Llençol amb taca taronja / 1974

  • Negre, blanc i vermell / 1984

  • Tribus / 1949

  • Gran blanc sense matèria / 1965

  • Negre i ocre en forma de pissarra / 1966

  • Peu i creu / 1991

  • X i dues bandes de roba T-6657-91 / 1991

  • Maquillatge / 1998