Ettore Spalletti
Itàlia, 1940
Enrere
Després d’estudiar art i escenografia a Pescara i Roma, durant la dècada dels seixanta Ettore Spalletti va començar a produir una obra eminentment objectual i geomètrica. Es tractava d’objectes bidimensionals i tridimensionals, a les superfícies monocromes dels quals el color adquiria volums delicats i vaporosos. La fusta, el lli, la pedra i sobretot el guix barrejat amb pigment li permetien treballar sensacions de fragilitat i volatilitat. Mitjançant la il·luminació i el format d’instal·lació (i fins i tot de happening) que presenten moltes de les seves propostes, sia per l’ordenació dels elements o per l’adopció de l’espai circumdant com un element més de cada obra, el seu treball cobra subtils efectes atmosfèrics. El fet que l’artista hagi treballat sempre al seu poble natal també imprimeix un component ambiental essencial per entendre la seva obra i el seu discurs. Les obres de Spalletti són concretes, sintètiques. Sovint fan referència a objectes quotidians o fàcilment identificables, però bàsicament són apel·lacions a allò elemental. El treball de Spalletti versa, per damunt de tot, sobre el llenguatge com a forma concreta i voreja el límit de la seva pròpia implosió abstracta d’una manera propera a la de Constantin Brancusi o Giorgio Morandi. Spalletti sembla que es concentra en les possibilitats de conjuminar la tradició històrica del llenguatge escultòric amb les lectures sobre el color i el volum espacial aportades per la modernitat, una fusió en la qual l’escultura italiana dels anys setanta va tenir un gran interès. En aquest sentit, la seva obra se situa en un punt intermedi entre l’arte povera italià, delerós de reassumir un determinat sentir històric, i el minimalisme nord-americà, dedicat a la suspensió de la forma. Les seves obres han recorregut nombrosos centres d’exposició internacionals. Entre ells es poden destacar la Documenta de Kassel, el Projecte Escultòric de Münster o la Biennal de Venècia. Així mateix, s’han organitzat exposicions individuals de la seva obra al Musée d’Art Contemporain de Gant, al Musée Saint Pierre d’Art Contemporain de Lió, a l’IVAM Centre del Carme de València i a la Fundació ”la Caixa” de Madrid.
Jorge Luís Marzo

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Habitació, vermell porpra / 1992

  • Pausa / 1989