Susana Solano
Espanya, 1946
Enrere
La seva empremta en el camp de l’escultura al nostre país és de gran transcendència. La fusta, el bronze, el plom, l’escaiola i la lona són materials claus en la seva obra; però el ferro, presentat en els seus múltiples possibles acabats –superfícies galvanitzades o oxidades, enrotllat, enreixat o tallat en planxes– ben aviat esdevé el principal protagonista del seu treball. De vegades, Solano associa metalls diferents per aconseguir contrastos interessants. El tractament que aplica a les superfícies de les seves escultures ens remet a la tradició artesanal tot revelant, de manera sensual, les marques del procés de fabricació. Més intuïtiva i expressiva que no pas teòrica i formalista, Susana Solano s’enfronta als materials segons les seves necessitats, i l’escala també s’adapta al relat que vol transmetre a l’espectador. El seu treball parteix de l’estudi del buit i crea una relació de tensió i dinamisme en l’espai en la qual destaca una atenció especial envers l’aspecte constructiu i que subratlla la privadesa, la intimitat i el silenci dels tancaments espacials. Les seves obres –les formes de les quals poden evocar altars, gàbies, construccions de tipus arquitectònic o de mobiliari, com també estanys, cràters o altres referències paisatgístiques– formen part de la seva memòria biogràfica; en flueix una lírica molt íntima i alhora enigmàtica, de gran potència i rotunditat. Després d’una primera etapa que s’allarga fins a gairebé la fi dels anys vuitanta, caracteritzada pel predomini de les superfícies tàctils i els volums orgànics i voluptuosos, la severitat geomètrica i l’escala gairebé monumental s’apoderen de la seva escultura en un segon període. Un bon exemple d’aquesta primera etapa és Fontana núm. 3, mentre que Fa el 5, feta cinc anys després, s’emmarca en aquest període posterior. No hem d’oblidar la importància dels seus dibuixos, que com en el cas de Senza Uccelli, acompanyen la peça del mateix títol. En tot el seu treball, allò físic i mental, la intuïció i el coneixement deixen la seva empremta escultòrica amb gran rigor. «El meu espai ideal és un espai únic, buit d’històries, del que em pugui enamorar. Un espai que desconec, una atmosfera de pensament. Ara em vull concentrar en una vida on no hi hagi res i treballar amb el mínim possible».
Virginia Torrente

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Fa el 15 / 1990

  • Fontana núm. 3 / 1985

  • Sense ocells / 1986 -

  • 4 dibuixos preparatoris per a "Senza Uccelli" / 1987

  • Fa el Set / 1988

  • Astorch núm. 3 / 1991

  • Cercle: Casus Belli III / 1997