Thomas Schütte
Alemanya, 1954
Enrere
Thomas Schütte va passar la infantesa a Baviera i a la Baixa Saxònia. Impressionat per la seva visita a la Documenta V del 1972, l’any següent va sol·licitar l’ingrés a l’acadèmia d’art de Düsseldorf, en què es va quedar fins al 1981. Entre els seus professors hi havia Fritz Schwegler i Gerhard Richter, de qui va aprendre a establir una relació estreta –i alhora personal i crítica– amb la realitat i a reflexionar sobre l’essència de la pràctica artística. En els primers anys vuitanta va començar a treballar amb models arquitectònics, petites maquetes realitzades amb materials rudimentaris en què reflecteix una metàfora de les normes i pautes que regeixen les nostres vides. Alguns d’aquests models es van convertir en edificis practicables, com ara la seva instal·lació per a la Documenta VIII, titulada Eis (1987): un espai senzill d’ús pràctic –la venda de refrescos–, que afegia un punt d’ironia a la idea d’art dominant, en un esdeveniment artístic internacional com aquell. Paral·lelament, Schütte ha tractat la figura humana utilitzant altres suports, com la fotografia –Innocenti (1994)–, l’escultura –els seus monumentals personatges Große Geister (1996)– o el dibuix. L’obra de Schütte, adaptada a aquests mitjans, que li resulten complementaris, es debat entre l’anàlisi i la invitació al públic a adoptar una postura crítica. L’artista viu a Düsseldorf.
Ferran Barenblit

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Per als ocells / 1997