Andreas Schulze
Alemanya, 1955
Enrere
Andreas Schulze (Hannover, 1955) va iniciar els estudis de pintura a Kassel, si bé va sol·licitar ser transferit a la Staatliche Kunstakademie de Düsseldorf per tal d’estudiar amb el pintor Dieter Krieg el 1978. Com molts altres artistes de la seva generació, Schulze es va apartar del camí emprès per l’art minimalista i el conceptual i va cercar les seves referències en l’art produït abans dels anys setanta, conscient de la seva aposta per la pintura. La seva obra defuig un únic estil i en la seva evolució aquest pintor ha cercat una constant confrontació entre la representació d’un espai i la seva abstracció. Entre els artistes amb qui Schulze admet haver mantingut un diàleg a partir de la seva obra hi ha Sol LeWitt i Frank Stella. Si bé de vegades Schulze pot incorporar la representació d’objectes en les pintures, la seva presència és secundària i obeeix a motius aliens a la pura representació. Les seves obres sovint mostren paisatges fantàstics, per la qual cosa també s’ha associat la seva producció al neosurrealisme, malgrat que Schulze desafia aquestes categoritzacions. A Sense títol (1985) executa la representació d’un espai interior que s’obre cap a un d’exterior, sense oferir, però, cap paisatge definit a l’altre costat. L’obra de Schulze estableix un diàleg permanent amb la història de l’art, que li permet incorporar una tensió contínua entre el que l’espectador pot reconèixer i el que li resulta estrany.
Neus Miró

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Sense títol / 1987