Olafur Eliasson
Dinamarca, 1967
Enrere
Aquest artista danès va estudiar a la Reial Acadèmia Danesa de les Arts (Det Kongelige Danske Kunstakademi) i posteriorment va fixar la seva residència entre la seva ciutat natal i Berlín, on el 1995 va fundar l’Studio Olafur Eliasson. En aquest centre duu a terme els seus projectes, que es materialitzen en sèries fotogràfiques, escultures, intervencions en espais públics i instal·lacions, com la que va fer a la Turbine Hall o sala de les Turbines de la Tate Modern de Londres el 2003, The Weather Project, en la qual la llum d’un monumental sol artificial irradiava tot l’espai. L’activitat que desenvolupa el seu estudi també li permet col·laborar en projectes arquitectònics i d’intervenció en l’espai públic. En aquest sentit, la seva col·laboració amb dos estudis d’arquitectura li va valer el 2013 el premi Mies van der Rohe d’arquitectura contemporània, per l’HARPA, l’auditori i centre de congressos de Reykjavik. Igualment, duu a terme una intensa tasca de docent a la Universitat de les Arts de Berlín, on el 2009 va crear un institut per investigar l’espai, un innovador projecte educatiu per al desenvolupament de les arts visuals. Potser és pel seu origen islandès que el seu projecte artístic ha mostrat des de l’inici un intens i continuat interès pel paisatge, que es posa de manifest en sèries fotogràfiques com «The Volcano Series» i «The Hut Series», en les quals un mosaic fotogràfic recull, com si fos un arxiu molt detallat, cràters volcànics que hi ha a la naturalesa i també cabanes que apareixen isolades i gairebé assimilades per la mateixa naturalesa. La tecnologia també ha estat, tanmateix, un important vehicle d’acostament a la naturalesa i, més concretament, a alguns dels seus elements com ara la llum i, per tant, les diferents maneres de percepció que la visió i el cos poden experimentar. Així, les seves propostes ens conviden a participar i a interactuar-hi per observar i sentir, per exemple, els efectes de la llum, el color i el moviment sobre l’espai circumdant, en una proposta renovada del que va ser al seu temps el moviment cinètic. En aquest sentit, Your Position Surrounded and Your Surroundings Positioned, una instal·lació que Eliasson va fer el 1999 per presentar-la a la Dundee Contemporary Arts, a Escòcia, ja presentava alguns dels aspectes més significatius de les seves instal·lacions: per exemple, l’espectador adquiria un gran protagonisme, ja que esdevenia el centre de les seves instal·lacions i accionava, simplement caminant, el constant moviment de llums i ombres. En aquest espai hi ha, disposades d’una manera una mica descentrada, dues grans llanternes amb una bombeta de 2.000 watts cadascuna. Les seves estructures externes deixen passar una fina franja de llum i giren a velocitats diferents perquè són propulsades per la simple circulació de l’aire que hi ha al seu voltant; un aire que s’escalfa per la calor intensa que desprenen els dos grans focus. Katrina Brown, en el text del catàleg editat amb motiu de la presentació de la instal·lació, descrivia amb aquests mots el complex efecte sensorial que provoca Your Position Surrounded and Your Surroundings Positioned: «[aquesta instal·lació] proposa una trobada entre el coneixement i l’experiència o, encara millor, exposa l’existència d’un espai entre l’un i l’altra que inclou tant l’experiència subjectiva com el coneixement objectiu. Emfasitza la posició de l’observador “en el centre del seu món”. [...] Havent penetrat en l’espai per observar el que conté, l’observador es troba a ell mateix formant part d’un experiment espacial».
Glòria Picazo

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • La teva posició envoltada i el teu voltant posicio... / 1999