Thomas Scheibitz
Alemanya, 1968
Enrere
Fill d’un picapedrer, Thomas Scheibitz va començar a treballar la pintura des de principis dels anys noranta i després va desenvolupar més àmpliament la seva producció escultòrica. El 1991 va cursar estudis a la Hochschule für Bildende Künste (HfBK) de Dresden, on va entrar en contacte amb Frank Nitsche i Eberhard Havekost, companys de generació. El 1996 va obtenir el seu títol de màster per la mateixa escola, dirigit pel professor Ralf Kerbach, important pintor del transavantguardisme alemany. El seu treball es basa en l’expectació que els estereotips generen en l’espectador, a través de processos sintètics de replicació i d’una gran simplicitat gràfica. Les seves escultures són simulacres d’objectes de disseny, com les seves pintures ho són del disseny gràfic, però sempre amb la dimensió paradoxal de la superposició contínua d’una capa sobre una altra. Thomas Scheibitz entén la pintura com la fabricació d’una segona naturalesa, com si estigués emplaçada de ple dret en un món artificial: per això reflecteix els mons de la tipografia, els logos, com un sistema autònom de signes. Obres com Sense títol (núm. 378) són una bona prova que l’escultura ha passat a ser fonamental en la seva producció: també és figurativa, en certa manera, i conserva la mateixa condició heràldica que la pintura. Per a aquestes peces tridimensionals, parteix de models fets en paper doblegat: en la seva presentació final mantenen una estètica basada en la superposició de plans i de camps de color. Resident a Berlín, en la seva trajectòria pública destaquen les seves exposicions individuals a l’Institute of Contemporary Arts de Londres (1999), l’Stedelijk Museum d’Amsterdam (2001) o l’Irish Museum of Modern Art de Dublín (2007). També va participar a la Biennal de São Paulo (2004) i va representar Alemanya a la Biennal de Venècia (2005).
Manuel Segade

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Sense títol (núm. 378) / 2004

  • Stella / 2004