Johannes Kahrs
Alemanya, 1965
Enrere
Les pintures de Kahrs poden partir d’una fotografia, un fotograma d’una pel·lícula, una imatge de premsa, etc. Aquests fragments de procedència diversa són reinterpretats, descontextualitzats del seu significat original i reconvertits en ficcions, com un terreny borrós i fantasmal que l’artista converteix en pintures de la no-realitat, buscant l’ambigüitat en el missatge transmès, que no vol denunciar res, malgrat el seu origen. Kahrs s’interessa pels problemes de la representació que parteixen de les idees de Cézanne sobre la visió artística, que és diferent de la real. Així, la fotografia i el vídeo esdevenen els models per reproduir a la tela, descol·locant i capgirant l’ordre establert dels suports, reproduint el pixelat i les qualitats de la digitalització mitjançant el pinzell. El que es pinta no és còpia d’una pantalla de televisió: és com l’ull ho percep. Les seves pintures de gran format o els seus díptics, com en el cas de Untitled (Deserted Flat), ens remeten a unes imatges inquietants, que mai no són confortables per a l’espectador, que l’enfronten amb un retall d’una història sense aportar-li cap dada ni cap pista sobre el seu origen. Kahrs n’emfatitza el resultat amb una paleta freda, amb una predilecció especial per les gammes de grisos i malves. D’aquesta fascinació per les imatges cinematogràfiques –amb un interès especial per les pel·lícules de terror—, els grans formats i els colors agressius, Kahrs ha anat suavitzant la temàtica de les seves obres i també la seva paleta, com també disminuint l’escala de les seves pintures, substituint les imatges robades per retrats parcials en primers plànols, igualment inquietants, d’altra banda, que els seus treballs anteriors.
Virginia Torrente

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Sense títol (pis desert) / 2004