Thomas Ruff
Alemanya, 1958
Enrere
L'ús de la fotografia de tota una generació d'artistes alemanys, deixebles de Bernd i Hilla Becher, ha esdevingut un referent important en el panorama artístic contemporani. Thomas Ruff n'és un clar exemple. Educat a l'Acadèmia d'Art de Düsseldorf, els seus treballs fotogràfics es podrien considerar perfectament accions escultòriques que modelen un espai i una forma. Una de les sèries més celebrades de Ruff, «Portraits», aplega una acumulació de rostres que subverteixen el gènere del retrat fotogràfic tradicional. En cap d'aquestes cares no s'intueix cap mena d'indici de revelació personal ni d'expressivitat. L'espectador ni tan sols pot entreveure la subjectivitat del subjecte fotografiat, i encara menys la del fotògraf, unes característiques, d'altra banda, totalment contràries a la psicologia del retrat fotogràfic tradicional. En canvi, Ruff juga amb els prejudicis que pot tenir l'espectador sobre el mitjà i sobre la imatge de l'altre. D'aquesta manera acumula, retrat rere retrat, una galeria de desmentiments sobre el mitjà fotogràfic, com ara la veracitat, l'objectivitat i la narrativitat. En aquest sentit, l'aproximació minimalista a la fotografia que adopta Thomas Ruff l'allunya conscientment dels treballs d'inspiració antropològica, tan abundants en la història de la fotografia. En trobem un exemple -no exempt de concomitàncies geogràfiques i formals- en la galeria de retrats que va fer el seu compatriota August Sander als anys vint. Sander, vinculat estèticament al moviment de la Nova Objectivitat Alemanya (moviment precursor d'una bona part de les premisses formals de l'escola de Düsseldorf), va concebre la idea d'un arxiu monumental d'arquetipus humans. En les seves imatges, Sander tractava els rostres dels seus personatges amb la mateixa cura que l'entorn en el qual fotografiava els vestits, els objectes que els envoltaven, etc. Al contrari, els joves retratats per Ruff -entre els quals hi ha nombrosos amics i companys de l'artista- "ens miren des del seu hermetisme com si fossin ells els que ens auscultessin a nosaltres, els espectadors, i no a l'inrevés". Altres treballs de Ruff, com ara Buildings,Interiors, Constellations o Nacht, comparteixen el mateix tractament que els rostres, en la mesura que són volums, espai i contorns que es transformen a partir de la mirada deliberadament freda, distant i gairebé hipnòtica de l'artista.
Marta Gili

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Casa 6 II / 1989

  • Casa 5 III / 1988