David Rabinowitch
Canadà, 1943
Enrere
Les primeres obres de David Rabinowitch van ser Box Through Assemblages i Fluid Sheet Constructions (1963–1964), en les quals estudiava les relacions entre els plans i l’espai circumdant acoblant llargues escultures articulades que va recollir en un procés de fotodocumentació, al qual va afegir dibuixos i projectes planimètrics que feia servir en la reconfiguració prenent com a punt de partida aquestes parts compostes. Es tracta d’un artista molt interessat en la filosofia; per exemple, en la distinció que Plató fa entre allò relatiu i allò absolut, com també en la diferència que Kant estableix, a la Crítica de la raó pura, entre el coneixement a priori i a posteriori (el 1965 Rabinowitch va fer un diagrama d’aquesta obra en el context de la sèrie «Gravitational Vehicles»). Va estudiar a fons l’obra de David Hume i, especialment, l’Ethica more geometrico demonstrata de Spinoza, on va trobar la idea que les polaritats entre interior i exterior, ment i cos, quedaven diluïdes en la comprensió de l’esperit i la matèria com a «aspectes totals». També s’ha interessat per Descartes i la seva crítica de l’idealisme, que estén fins a Cézanne, a qui considera l’inventor del «constructivisme». Una de les exposicions fonamentals de Rabinowitch és «Double Conic Construction in Ten Masses» (1970), en la qual divideix les superfícies metàl·liques de les seves característiques escultures disposades al sòl; en aquesta segmentació apareixen clarament les propietats de la antisimetria que l’autor relaciona, per exemple, amb les melodies de Bach. S’ha dit que, malgrat la seva semblança formal amb els minimalistes, l’obra d’aquest creador transforma la fascinació pel procés perceptiu per tal d’insistir en l’accés al coneixement. Rabinowitch empra els objectes geomètrics com a símbols de la nostra aprehensió d’idealitats, com els millors exemples d’una noció de «totalitat de l’univers». La seva obra, d’una elegància singular, explora els canvis òptics, utilitzant, com per exemple en la sèrie «Tyndale Constructions» (1982-1989), la llum que es filtra per les finestres com un «material» decisiu. A més de la seva important producció textual, en què es manifesten les seves inquietuds profundament filosòfiques, aquest creador també ha desenvolupat una àmplia obra dibuixística, ja que considera que en aquest procés de dibuixos i anotacions es plantegen petits experiments i es poden clarificar les propietats de les seves composicions escultòriques.
Fernando Castro Flórez

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Plànol romboïdal (amb zona buida a l'interior) amb... / 1976