A. R. Penck
Alemanya, 1939
Enrere
La infància de Ralf Winckler va estar marcada pels intensos bombardejos que va patir la seva ciutat durant la Segona Guerra Mundial. De formació pràcticament autodidacta, el seu interès aviat abastaria les arts visuals, la música i l’estudi de les idees polítiques. Artista temperamental en constant evolució, la seva obra es caracteritza pels canvis, aproximadament cada cinc anys, que es produeixen en l’estil i els arguments de la seva obra i que van agrupant les seves creacions. El 1966 va entrar a formar part de la Verband Bildender Künstler Deutschlands, la unió d’artistes de l’antiga República Democràtica Alemanya; el fet de ser-ne expulsat, tres anys més tard, va significar la seva ruptura amb els corrents de l’art oficial. El 1968 va adoptar el pseudònim d’A.R. Penck. D’aquesta època data el grup de les seves pintures que porta el títol genèric d’«Standart», un joc de paraules entre els termes art, model i estendard, aquest últim en referència a les insígnies d’origen medieval que identificaven, per mitjà d’escuts o distintius, les corporacions civils, militars o religioses. En aquests quadres, mitjançant l’ús de senzills símbols visuals, Penck pretenia plantejar una crítica positiva del socialisme. La seva inclusió a la Documenta 5, l’any 1972 –seria també a les dues edicions següents–, li va permetre conèixer artistes i pensadors que llavors no tenien ressò a l’Alemanya oriental. A partir d’aquell any apareixerien a les seves pintures diversos personatges (Mike Hammer, Tancred Mitchell, Theodore Marx o senzillament TM) que, a manera d’àlter ego, li van servir com a instruments per estudiar el món i estudiar-se ell mateix. El 1975 la seva obra va ser exposada a la Kunsthalle Bern (Berna) i a Berlín, fet que va suposar el primer reconeixement oficial al seu país. El 1979, i davant la prohibició que els creadors col•laboressin amb qualsevol institució artística no aprovada pel govern, va emigrar a l’antiga República Federal d’Alemanya. Durant els anys següents la seva obra va ser inclosa, juntament amb la d’altres artistes, en el moviment anomenat Nova Pintura Alemanya que, a través de nombroses exposicions col·lectives com ara «A New Spirit in Painting» (Royal Academy of Arts, Londres, 1981) i «Zeitgeist» (Martin-Gropius-Bau, Berlin, 1982), va causar un gran impacte en l’evolució de l’art de la primera meitat dels anys vuitanta. Des d’aleshores ha exposat en nombrosos museus i galeries. Actualment viu i treballa entre Dublín i Düsseldorf.
Ferran Barenblit

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Tríptic per a Basquiat / 1984