Juan Navarro Baldeweg
Espanya, 1939
Enrere
Aquest artista ha desenvolupat el seu treball conjugant l’arquitectura –disciplina en què és una de les principals figures contemporànies espanyoles que ha aconseguit, a més, un important rang internacional–, la pintura i l’escultura, sense que hi hagi solució de continuïtat entre unes disciplines i les altres. Va realitzar la seva primera exposició el 1960, el mateix any del seu ingrés a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Madrid. Els seus primers passos el van vincular a l’action painting i a un minimalisme influït per aquest moviment, ambdós insòlits en el panorama espanyol de l’època. Era «l’únic abstracte post-painterly espanyol», en definició de Juan Manuel Bonet. En tornar a Espanya, després d’un quinquenni com a investigador convidat al Center for Advanced Visual Studies del Massachusetts Institute of Technology (MIT), a Boston, va exposar una sèrie de peces escultòriques, environments i instal·lacions en què la llum, la força de la gravetat, el magnetisme, la música, etc., traçaven una definició poètica del «lloc» que el convertia en «espai de significació». Marcel Duchamp i Constantin Brancusi eren llavors dues de les seves referències fonamentals. Des dels anys vuitanta i principis dels noranta fins a l’actualitat, la seva pintura, cromàticament molt rica, s’ha desenvolupat en nombroses sèries sustentades en motius molt diversos –des de la figura fins als interiors i també el paisatge–, internant-se primer en determinades experiències abstractes derivades del seu minimalisme original i, posteriorment, en la seva fusió amb una figuració sumptuosa que afegeix a les preocupacions, els arguments i les figures estrictament personals, una molt elaborada relectura de la història de l’art. Entre els nombrosos premis i distincions que ha rebut, destaquen, en l’àrea de les arts plàstiques, el premi Nacional de Artes Plásticas (1990); ser acadèmic de l’Acadèmia Europea de Ciències i Arts (1997); i acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid, primer electe (2000) i més endavant numerari (2003); com també la concessió de la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (2007). En les dues últimes dècades ha realitzat prop de mig centenar de mostres individuals i ha participat en moltes de col·lectives. La seva obra ha passat a les col·leccions de grans museus nacionals i internacionals com el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, l’Art Institute of Chicago, Chicago, Estats Units, o Drawing and Archives Collection of the Avery Architectural & Fine Arts Library, Universitat de Colúmbia, Nova York, Estats Units. Hidráulicalica doméstica, una escultura-instal·lació de grans dimensions datada el 1986, és una prolongació i memòria de les peces objectuals que el van fer cèlebre al món de l’art a mitjans dels anys setanta. La resta de peces incloses a la Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani són, de vegades, exemples de les seves propostes més radicals, especialment Cabeza, negro y plata (1983) però també Academia negra (1987). Paisaje (1993) i Chumbera (1999), segurament pintades en el seu retir al Llevant espanyol, són, per la seva banda, exemples de les seves realitzacions més fresques i directes, amb una concepció dinàmica i nous horitzons en el gènere del paisatge.
Mariano Navarro

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Paisatge / 1993

  • Cap, negre i plata / 1983

  • Hidràulica domèstica / 1986

  • Acadèmia negre / 1987

  • Figuera de moro / 1999