Leonel Moura
Portugal, 1948
Enrere
El treball d’aquest artista –avui ubicat en el territori gairebé marginal de l’art tecnològic i la robòtica però essencial i central en l’escena artística portuguesa i europea de les dècades del 1980 i el 1990– sempre s’ha articulat al voltant de conceptes filosòfics i qüestions crítiques amb el mètode creatiu i amb el sentit de l’art i de la figura de l’artista. Precisament el fet que el seu treball hagi evolucionat des de la fotografia fins a la intel•ligència artificial ens parla d’un home inquiet i d’un artista singular. La trajectòria de Leonel Moura rau en un qüestionament permanent i profund de la idea de creació i de la seva adequació a la societat actual. El significat de l’obra d’art es qüestiona de maneres diferents a través de tota la seva obra. Això es fa evident en les seves sèries fotogràfiques amb la utilització de fotografies tretes de la iconologia social, trobades en diferents llocs i suports; no és mai autor d’aquestes imatges fotogràfiques que utilitza per compondre uns treballs que s’encavalquen entre la pintura –per la seva estructura formal, l’ús del color i els plànols visuals–, l’escultura –pel seu aspecte objectual i constructiu– i, per descomptat, la fotografia –ja que damunt d’aquesta imatge anònima o, almenys, més allunyada de la idea d’obra d’art, construeix el contingut de la seva obra. La sèrie «España» pren com a motiu la imatge d’un quadre simbòlic dins de l’obra de Velázquez: Crist crucificat. No és casual l’elecció d’aquesta pintura de Velázquez –un pintor clau en la història de l’art i també en l’evolució de la idea d’artista–, que utilitza per crear un gran políptic en el qual repeteix fins a tres vegades el mateix motiu. Aquesta sèrie es relaciona amb d’altres en què desenvolupa la imatge fotogràfica com un element essencial del coneixement i de la seva transmissió: «Portugal» (1987); «Europa» (1987), amb retrats de diferents filòsofs europeus; «Ítaca» (1988), amb imatges emblemàtiques de l’art conceptual o del minimalista; i «Urban Times» (1991), que té per tema l’arquitectura. Totes aquestes obres fotogràfiques són de gran format i s’emmarquen en poderoses estructures de ferro, part essèncial d’un treball que presenta l’art i la història de la cultura, com un territori acotat, al marge de l’espectador i de la resta del món.
Rosa Olivares

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Sense títol (3 fotografies sobre el Crist de Veláz... / 1989