Gerhard Merz
Alemanya, 1947
Enrere
L'objectiu manifest de l'obra de Gerhard Merz és trobar tot allò que es pugui «objectivar». Les arrels del seu treball parteixen del formalisme propi de l'art modern, especialment d'obres i discursos com els de Piet Mondrian, Ad Reinhardt, Barnett Newman, Mies van der Rohe o Kazimir Malevich. Per tant, no és gens estrany que la intervenció que va fer per al Pavelló Alemany de la Biennal de Venècia del 1997 estigui directament relacionada amb aquest artista rus, ja que els dos conceben la creació del diàleg amb l'espectador com una crítica de l'estètica de l'art modern. De fet, l'art modern constitueix, en gran manera, l'interès d'aquest artista alemany. L'obra de Merz, amb la seva posada en escena de l'espai, el color, la forma, la imatge i el text, evoca una atmosfera de memòria històrica i personal i pretén insinuar la fractura que hi ha entre les formes de la història i el present. Merz sembla que vol posar de manifest les figures d'una memòria cultural (modernitat) perquè l'espectador tingui la necessitat de negociar-hi. En aquest sentit, el treball de Merz es desenvolupa paral·lelament al de tota una generació d'artistes europeus i americans que als anys vuitanta van assumir un compromís crític amb la modernitat constructivista i formalista, sorgit en part com a argument de rebuig de les teories postmodernes, centrades en el present. Sobre la seva estètica, considerada «freda» i de gran condensació conceptual, l'artista comenta el desinterès que té per l'art espectacular, i afegeix: «L'art és construir amb el cap fred».
Jorge Luís Marzo

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Revolucionari-Clàssic-Racional-Superior-Aristocràt... / 1988