Allan McCollum
USA, 1944
Enrere
De formació autodidacta, les primeres pintures d'Allan McCollum, un subtil comentari a l'estètica minimalista aleshores predominant, daten del final de la dècada del 1960. Durant els vuitanta van incloure la seva obra -juntament amb la de Jeff Koons i Peter Halley, entre d'altres- en el grup dels simulacionistes i apropiacionistes, que buscaven una estratègia capaç de qüestionar els diversos modes de representació. Durant aquells anys va realitzar cinc sèries d'obres que, en conjunt, examinen el paper de l'obra d'art en la societat de consum. Els «Surrogates» actuen com a imitació de les obres d'art, ja que ofereixen molts objectes mancats d'identitat pròpia, però amb la particularitat que no n'hi ha dos d'iguals. El 1982 va començar la sèrie «Perpetual Photos», que es compon de fotografies fetes directament a la pantalla d'un televisor. Aquestes reprodueixen les pintures que apareixen en els decorats, amb una importància nul·la en la trama del programa que es retransmet, ja que només són allà com a part d'una escenografia. El 1985 va començar els «Perfect Vehicles»; McCollum en va fer centenars, amb una forma que recorda un gerro i de colors i dimensions diferents, amb l'objectiu d'ironitzar sobre l'obra d'art com alguna cosa eterna i transcendent. Poc després va fer la sèrie «Individual Works», que consta de milers de petites peces que combinen formes irrecognoscibles de més d'un centenar d'objectes quotidians. Juntament amb Laurie Simmons, McCollum va produir també la sèrie «Actual Photos»; en aquestes imatges, obtingudes per mitjà d'un microscopi, es poden veure els rostres diminuts de les figures utilitzades per fer les maquetes de trens elèctrics. L'obra de McCollum, molt influït pel filòsof francès Jean Baudrillard, qüestiona contínuament el valor intrínsec dels béns de consum en una societat capitalista que està saturada d'objectes.
Ferran Barenblit

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • 216 substituts de guix / 1987 -