Eva Lootz
Àustria, 1940
Enrere
Eva Lootz viu i treballa a Espanya des del final dels anys seixanta. La seva primera època com a artista està vinculada a l'escultor Adolfo Schlosser, també d'origen austríac, gràcies el qual es va interessar pel tractament artístic de la natura i el seu gust pels materials. Va presentar les primeres exposicions a Madrid, al principi dels anys setanta, a la galeria Ovidio i a la galeria Buades, on va posar-se en contacte amb l'escena artística madrilenya. De fet, una de les primeres intervencions importants de l'artista va consistir en un vessament de parafina a la piscina del xalet de Luis Gordillo. La primera època del seu treball es podria descriure com una investigació sobre materials fluids i mal·leables (com ara el mercuri, la sorra o la parafina) i les seves possibilitats expressives. A partir d'una peça titulada La ruta de la seda (1986) va aparèixer en el seu treball una creixent consciència lingüística, que es va plasmar clarament en algunes de les seves obres majors d'aquest període, com Nit, deien (1987) o El Canon inverso (1987). Però també a partir d'aquesta consciència lingüística, i de la preocupació per com codifica la realitat el llenguatge, va sorgir en la seva obra la preocupació per la dificultat de la visió, cosa que va donar lloc a allò que l'artista ha denominat «política de la visió», que possiblement arribarà a la seva millor expressió en la instal·lació «A Farewellto Isaac Newton», que es va muntar per primera vegada a la galeria South London el 1994.
Miguel Cereceda

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Copa / 1992

  • Amunt i avall / 1989

  • Nit, deien / 1987

  • 3 Dibuixos per al projecte d'un muntatge / 1987

  • 5 unitats / 1986

  • Camisa d'hivern / 1992