Guillermo G. Lledó
Espanya, 1946
Enrere
Guillermo Lledó va estudiar a l’Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando. La seva primera exposició va tenir lloc a la galeria Cultart de Madrid el 1970. Fins al 1976 es va dedicar quasi exclusivament a la pintura hiperrealista urbana, una temàtica que en certa manera no ha abandonat, per bé que sí que ha transformat tant la disciplina de la seva feina com els seus focus d’interès. Tant en les seves obres pintades com en les seves escultures apareixen amb freqüència portes, tapadores de clavegueram, boques de reg, malles, etc., ja que una de les principals característiques del seu ideari estètic és precisament la indistinció entre totes dues pràctiques. Des de finals dels anys setanta, Lledó s’inclina per un tipus de minimalisme que no oblida els ensenyaments del constructivisme, al qual aporta la seva sensibilitat per als materials i la seva capacitat de contenció i austeritat. D’aquest artista s’ha dit, encertadament, que fa del material concepte de l’obra. En aquest sentit, se serveix de la fusta pintada a l’oli per configurar una peculiar escultura a Madera pintada 1 (1981) i de la fusta a penes tractada, però sí disposada seguint uns talls regulars, a Madera 4 (1982). A més, en una obra més tardana, representant d’una nova manera de fer, Tragaluz (1988), combina el metall i el vidre en una producció que recorda els mètodes industrials. Lledó va ser director de la Secció Departamental de Didàctica de l’Expressió Plàstica i director del Títol d’Expert en Educació Artística, de la Universitat Complutense de Madrid, els cursos 2000-2001, 2001-2002 i 2002-2003. El 2004 va dedicar la seva tesi doctoral al tema En los límites de la representación, que resumeix de la manera següent: «En aquesta tesi s’estudia i es defineix un component esteticoexpressiu que apareix en una determinada producció artística contemporània realitzada amb mètodes constructius i formes depurades, que posseeixen un tipus de significació fronterera situable entre la presència i la representació, conceptes antitètics que conviuen dinàmicament en aquest tipus d’obres determinant una forma peculiar de funcionament que repercuteix decisivament en el sentit que configuren i el valor que adquireixen. S’hi estableix el discurs artístic general que fa possible l’aparició d’aquesta producció i s’analitza i es determina el conjunt de poètiques que incideixen en la seva constitució. Finalment s’hi estudia la producció resultant i es defineix el component estètic i expressiu que sustenta els seus modes de acció.» Premiat a la Biennal de Alexandria del 1978 amb el primer premi de pintura, des del 1971 ha exposat, amb fidelitat compartida, a la mateixa galeria madrilenya, Egam.
Manuel Navarro

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Fusta pintada, 1 / 1981

  • Lluerna, 2 / 1988

  • Fusta, 4 / 1982