Menchu Lamas
Espanya, 1954
Enrere
Peixe-Lúa és un quadre molt emblemàtic de Menchu Lamas de l’any 1982 –una data clau d'aquella dècada per diversos motius–, que es va mostrar per primer cop a l’exposició col·lectiva «26 pintores, 13 críticos», celebrada a Madrid. Hi van coincidir un grup de joves artistes que aleshores començaven a despuntar (Barceló, Broto, Campano, Patiño, Sevilla, Sicilia, etc.). Per a Lamas va ser especialment important perquè va coincidir amb el seu debut individual a la galeria Buades. Junt amb altres mostres, com ara «Madrid 1980» (1979), «Madrid D. F.» (1980) o les del col·lectiu Atlántica (Baiona i Santiago de Compostel·la, 1980 i 1983), aquests projectes van ser decisius per construir el relat d’una generació que, per primer cop en molts anys, era lliure per experimentar i actuar després de la dictadura. En el cas de diversos artistes gallecs, les referències primitivistes a un passat mític, compost d’al·lusions fragmentàries i subjectives a l’art rupestre, el romànic popular o les llegendes camperoles, van tenir un paper essencial a l’hora de diferenciar i singularitzar el seu discurs davant de les propostes d’artistes procedents d’altres contextos, en aquell estat de les autonomies acabat d'estrenar. La dialèctica entre «tradició i modernitat» es va instaurar com un dels eixos conceptuals d’aquella dècada i va donar lloc a nombroses obres d’art i investigacions, que miraven de representar o registrar les restes d’una cultura agrícola que desapareixia rere la puixança d’un progrés material que irrompia amb tota la seva força. Aquestes obres de Menchu Lamas de principis dels vuitanta són exemples paradigmàtics d’aquella situació. A Peixe-Lúa, en concret, s'observa una composició que fa al·lusió a aquest camp simbòlic amb esquematisme i precisió. L’encreuament del peix i la lluna genera una imatge impactant, icònica, que ocupa tot el pla del quadre, el construeix i fa pressió per desbordar-lo. Figuració i abstracció es confonen en un format rotund, en què unes siluetes arquetípiques sorgeixen de la contraposició d’àrees perfectament delimitades i complementàries, cromàticament (vermell, blau i verd), que són, alhora, el resultat d’innombrables veladures. Apareix també la influència de la pintura d'acció, amb un grafisme i una gestualitat espontanis i enèrgics que registren, com índexs, les marques que ha deixat el cos de l’artista durant el procés artístic, per a la qual els recursos del còmic i el grafit tampoc no són aliens. Finalment, l’amalgama del peix i de la lluna remet l’espectador a un territori líquid, marítim, que en algunes cultures s’associa amb la dona i la feminitat.
Pedro de Llano

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Peix lluna / 1982

  • Peces / 1982