Eugenio Ampudia
Espanya, 1958
Enrere
El principal fil conductor de les obres que Eugenio Ampudia ha concebut en les seves dues dècades de presència pública ha estat la comprensió crítica del sistema de l’art mitjançant la conversió visible dels seus dispositius. Des del personatge en el qual s’encarna la figura moderna i contemporània de l’artista -sia Picasso, Dalí, Joan Miró o Beuys- fins a la modificació de l’experiència de l’espectador al si de la institució Art, Ampudia ha abordat discursivament i objectualment el paper de l’artista en la societat actual i el grau dels seus compromisos en un univers visual complex que pot engolir-ho insípidament i inadvertidament. Ha analitzat el significat variable de l’obra d’art i ha mostrat diferents maneres de constituir un relat històric de l’art, igualment variable. Ha qüestionat els hostes institucionals de l’obra –com ara la galeria, el seu espai i el seu caràcter– a Espacio habitable (día), del 2003, i el fet artístic des dels seus fonaments simbòlics. I tot això essent plenament conscient dels mecanismes de producció, difusió, promoció comercial i consum de la peça artística i, encara que se’n negui l’existència, de la seva aura mediàtica.
Mariano Navarro

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Espai habitable (dia) / 2003