Harald Klingelhöller
Alemanya, 1954
Enrere
Com molts altres creadors de la seva generació, Harald Klingelhöller va estudiar a l'Acadèmia d'Art de la seva ciutat natal. Les primeres exposicions que va fer al començament dels anys vuitanta es poden emmarcar en el moviment que va sorgir en aquell moment com a reacció a la recuperació de la manera de fer expressionista que van dur a terme un gran nombre d'artistes alemanys, els quals llavors ja eren àmpliament reconeguts. De la mateixa manera que altres escultors com Ludger Gerdes, Reinhard Mucha i Thomas Schütte -amb els quals ha exposat nombroses vegades, com a «Konstruierte Orte 6xD+1xNY», a la Kunsthalle de Berna, l'any 1983, o a la mostra «7 Skulpturen», presentada al Kölnischer Kunstverein de Colònia el 1986-, Klingelhöller es va afegir a aquesta tendència més analítica i conceptual, que fixava com una de les seves referències l'art dels anys seixanta. Des de llavors i fins avui, el debat que planteja la seva obra ha girat al voltant del llenguatge, el seu valor metafòric, la relació de les obres amb el títol corresponent i l'eficàcia de l'escultura com a suport de comunicació. En aquest sentit, Klingelhöller ha evolucionat des d'utilitzar el títol com a element per explicar la peça -ja que proporciona el criteri per descodificar-la- fins a fer que funcioni com una composició independent, que desenvolupa un tema paral·lel al de l'escultura pròpiament dita. Les seves obres comparteixen la utilització d'un repertori limitat de materials, que solen ser senzills i quotidians, com el cartró, el guix, la fusta, el mirall i les planxes d'acer, i que col·loca en l'espai d'exposició de manera que ofereixen múltiples punts de vista.
Ferran Barenblit

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Amb les lletres de les paraules "la injusticia cri... / 1986