Astrid Klein
Alemanya, 1951
Enrere
L’artista alemanya Astrid Klein (Colònia, 1951) ha dut a terme al llarg de quatre dècades un treball que inclou pintura, escultura, instal·lacions, fotografia i collage. En la seva producció, el text va ocupar ben aviat un espai preeminent: al principi incorporava als quadres les seves pròpies reflexions sobre literatura, estètica, filosofia o ciència i, més endavant, va començar a seleccionar fragments de diferents procedència. Als anys vuitanta va abordar la manera com el cinema i les fotonovel·les de les dècades del 1960 i 1970 havien representat les dones i va centrar la seva anàlisi en els conceptes de voyeurisme i fetitxisme; en els seus collages barreja textos i imatges –tretes de revistes i diaris– que no comparteixen el mateix nivell semàntic amb l’objectiu de crear friccions i escletxes a través de les quals es revelen nous significats. Tant en les seves sèries de pintures blanques i pintures negres com en les grans composicions fotogràfiques –en les quals descompon les imatges per mitjà de processos químics que les fragmenten i distorsionen– converteix les superfícies en quelcom difícilment llegible o desxifrable, com passa a l’obra Sense títol (1987). Mitjançant aquests recursos, Klein qüestiona la imposició dels significats unívocs i col·loca en un primer pla la dificultat de la interpretació. Des del començament dels anys noranta, l’artista fa servir en les seves escultures i instal·lacions tubs de neó i miralls, aquests últims sovint amb rastres d’impactes, amb la superfície trencada, per la qual cosa donen una imatge fragmentària, deformada i múltiple de l’espectador que simbolitza la impossibilitat de traçar una identitat fixa i abastable del subjecte i parlen alhora dels límits de la visibilitat. Quant als neons, estan impresos amb frases que s’esvaeixen en la seva repetició, de manera que al·ludeixen a la pèrdua de la memòria (personal o històrica) i a la fragilitat dels records. Per a Klein no solament el sentit de les paraules és important, sinó que també són rellevants la intensitat, la mida, la tipologia o l’accentuació, ja que constitueixen un reflex dels processos d’elaboració del pensament i la percepció, d’allò que optem per suprimir o rubricar de les nostres experiències passades o, en definitiva, dels constants encreuaments del conscient i l’inconscient. En les seves fotografies, collages i instal·lacions, Klein fa un exercici de desconstrucció i renovació de les relacions entre el text i la imatge. L’obra d’Astrid Klein ha estat objecte d’importants exposicions, entre altres, al Walker Art Center de Minneapolis, al Hamburger Bahnhof - Museum für Gewert de Berlín, a l’Institute of Contemporary Arts de Londres i al Museum Ludwig de Colònia. Ha participat a la Documenta 8 i a l’edició 42 de la Biennal de Venècia.
Alicia Murría

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Sense títol / 1987