Carlos León
Espanya, 1948
Enrere
L’obra de Carlos León es comença a conèixer a partir de la dècada dels setanta, quan exposa amb un grup d’artistes abstractes a la tornada d’un productiu viatge a París, on s’integra –i integra un cert grup de pintors espanyols de la seva generació– al corrent del Supports-Surfaces. A la dècada de 1990, després d’una estada a Nova York de set anys durant la qual entra en contacte directe amb l’expressionisme abstracte nord-americà, sorgeix una novetat en el seu treball que serà definitiva: decideix canviar la tela pel Dibond, i això el duu a deixar els pinzells per treballar directament l’oli amb els dits. D’aquesta manera experimenta constantment amb veladures i taques, i obté com a resultat un contrast de màxim interès entre la part manual i artesana aplicada amb la pintura i la fredor de la superfície de treball que li aporta aquest nou material. L’artista defensa també les reminiscències figuratives de la seva obra, que sempre és emmarcada dins d’uns paràmetres abstractes; ell mateix parla de «boscos i frondes, carn i cossos» com a inspiració per a les seves pintures. La seva obra és plena de transparències, veladures i superposicions, en un joc nerviós, en un afany constant d’arribar a l’abstracció des de l’expressionisme, i de tot això és un bon exemple aquest Red Fandango, on també podem distingim algunes de les seves altres influències: la pintura oriental i l’empremta de l’artista Cy Twombly. La substància de la seva pintura es completa amb un interès cromàtic de gran riquesa que l’artista domina plenament; en aquest cas els protagonistes de l’obra són les gammes de carmins i vermells.
Virginia Torrente

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Red Fandango / 2005