Mike Kelley
USA, 1954
USA, 2012
Enrere
Nascut a Wayne, un suburbi de Detroit, Mike Kelley va ingressar el 1972 a la Universitat de Michigan per estudiar-hi art, i uns quants anys més tard es va traslladar a Califòrnia per continuar els seus estudis a l’institut de les arts CalArts. Mentre que a Michigan havia seguit els ensenyaments de Hans Hofmann dins la tradició de l’expressionisme abstracte, a Califòrnia va entrar en contacte amb l’art conceptual de la mà dels seus professors David Askevold, John Baldessari, Laurie Anderson i Douglas Huebler. De tots dos llocs en va treure les influències que després han configurat les bases de la seva obra: d’una banda, la reivindicació de l’automatisme i la irracionalitat enfront de la raó il•lustrada; d’altra banda, l’art conceptual. A tot això cal sumar-hi a més l’interès de Mike Kelley per la música pop de l’ambient underground de finals dels setanta. A Detroit va formar part del grup antirock Destroy All Monsters, que aplegava integrants de The Stooges i d’MC5. A Califòrnia va formar una banda amb l’artista Tony Oursler anomenada The Poetics. Des que el 1979 va fer la seva primera performance, ha intentat desmuntar les bases de la cultura occidental en un qüestionament continu de les nocions de classe i de sexe. El 1982 va fer la seva primera exposició individual al Metro Pictures, a Nova York. El 1985 va començar l’obra Plato’s Cave, Rothko’s Chapel, Lincoln’s Profile. En la seva primera versió, era un site-specific en un embarcador sota el pont de Brooklyn. El 1986 la va presentar en forma de performance al MIT de Massachusetts, amb música en directe de Sonic Youth. Des del 1997, la va convertir en una peça autònoma independent. Com en tota la seva producció, parteix d’una crítica a la cultura de consum dels anys vuitanta, en què destrueix els referents de l’heroi masculí fundador de la cultura política nord-americana, alhora que ataca la mistificació de l’impressionisme abstracte. La crítica ideològica al platonisme s’entrega a un públic actiu i performatiu a través d’un autoretrat irònic que permet llegir les relacions entre el discurs històric i les relacions de poder i representació en l’art del seu temps. En la seva trajectòria destaquen la presencia a la Biennal del Whitney (els anys 1985, 1987, 1989, 1991, 1993, 1995, 2002 i 2012), la Biennal de Venècia (els anys 1988 i 1995), les Documenta 9 i 10 (el 1992 i el 1997 respectivament) i l’Skulptur Projekte Münster (el 2007).
Manuel Segade

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • La trajectòria de la llum a la caverna de Plató (d... / 1985 -