Anish Kapoor
Índia, 1954
Enrere
De pare hindú i mare jueva, als divuit anys va abandonar uns incipients estudis d’enginyeria per dedicar-se exclusivament a l’art. Un any més tard, el 1973, es va traslladar a Anglaterra, on va estudiar al Hornsey College of Art i al Chelsea College of Art and Design. Pertanyen a aquesta època nombroses peces que se centren en l’existència humana, la seva essència andrògina i l’absència del cos, temes que serien centrals en la seva maduració com a artista. Entre el 1979 i el 1985, després d’una visita molt impactant a la seva Índia natal, va desenvolupar el projecte 1,000 names. Aquesta instal·lació estava composta de nombroses acumulacions de pigments purs, que va batejar «pintures-escultures», amb les quals pretenia realitzar un retrat col·lectiu i crear el que va denominar «un paisatge mental». Al llarg d’aquests anys també va experimentar amb altres instal·lacions efímeres i escultures en diversos materials, en les quals les cavitats van anar guanyant protagonisme. Cap a finals dels anys vuitanta va començar a treballar la pedra, com a Void Fields –presentada a la Biennal de Venècia del 1990–, una instal·lació composta per setze immensos cubs de gres. Des d’aleshores, aquest material es va convertir en el gran protagonista, combinat amb freqüència amb pigments purs i intensos. Els metalls molt polits, com l’alumini i el bronze, també van entrar en el seu repertori a través d’unes escultures amb unes superfícies que es converteixen en un mirall distorsionador de la realitat. La dualitat és el tema que passa transversalment per tot el seu treball: presència i absència, corporeïtat i intangibilitat, llum i foscor. Les seves obres tan rotundes suggereixen estats de suspensió personal en els quals es pot reflexionar sobre l’essència de l’existència humana, pel fet que evoquen moments sublims que conviden a la introspecció. Amb una immensa acceptació per part del públic, les seves múltiples exposicions s’han convertit en esdeveniments de gran popularitat. Resultat d’això són els nombrosos encàrrecs públics, molt ambiciosos, que ha realitzat arreu del món, sovint en col·laboració amb arquitectes o enginyers. Entre ells destaca Orbit, una immensa estructura d’acer creada per als Jocs Olímpics de Londres del 2012 que tant s’observa com s’habita. L’artista viu a Londres.
Ferran Barenblit

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Quan estic en estat / 1992

  • Sense títol / 1991 -