Donald Judd
USA, 1928
USA, 1994
Enrere
Donald Judd va ser una figura clau del minimalisme, probablement la forma artística que ha tingut una influència més important en l'art i en l'estètica dels últims trenta anys. La seva obra, que combina una geometria elemental amb materials industrials, va revolucionar el concepte tradicional de l'escultura i va qüestionar la condició manual del treball de l'artista. Judd va estudiar filosofia a la Universitat de Colúmbia (1949-1953) i art a l'Art Students League de Nova York (1948-1953). El 1957 va tornar a la mateixa universitat per fer un màster en història de l'art, amb professors tan reconeguts com Meyer Shapiro i Rudolf Wittkower. La trajectòria artística de Judd s'havia iniciat amb la pintura, però al començament dels anys seixanta va evidenciar la insatisfacció que sentia davant d'aquest mitjà, pel seu inherent il·lusionisme i les seves propietats subjectives; aleshores va començar a treballar en tres dimensions, creant el que ell va anomenar «objectes específics», objectes que només es podien considerar en ells mateixos, ja que no representaven res. Judd, que ja aleshores havia adquirit reputació com a crític d'art -el 1959 va començar a escriure a Art News, entre 1960 i 1965 va ser redactor a Arts Magazine, i a partir d'aleshores va escriure per a Art International-, defensava l'aparició d'un art nou l'interès del qual se centrava en les qualitats formals de l'obra. Per a aquest artista no es tractava d'una reducció d'interessos en l'art -i per això sempre va rebutjar la denominació d'«art minimalista»-, sinó d'una nova actitud que, com la seva, entenia que l'art només pot expressar allò que es pot verificar empíricament, és a dir, la forma, el color, la superfície i el volum. A partir d'aquella època, el treball de Judd es va distingir per unes formes depurades, una precisió elegant i un gran rigor teòric; també hi destacava una notable sensualitat, especialment apreciable en el tractament exquisit de materials i colors, i una estudiada relació amb l'espai arquitectònic on s'havia de situar l'obra. La relació amb l'espai es va convertir en una preocupació tan forta per a l'artista, que arribaria a la seva màxima expressió a Marfa, Texas, on el 1972 Judd va adquirir un ranxo i diversos edificis d'una base militar abandonada, que va convertir en la seva residència i en un dels llocs més impressionants d'exposició permanent per a grans instal·lacions d'art. Hi va instal·lar la seva obra i la d'altres artistes, tal com ell creia que s'havien de veure. Aquest espai es va obrir al públic el 1986, després d'haver-se convertit en la Fundació Chinati. Fins a la seva mort, esdevinguda el 1994, Judd va exposar a les galeries i als museus més importants dels Estats Units i Europa i va rebre nombroses distincions i premis.
Nimfa Bisbe

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Sense títol / 1988

  • Sense títol / 1968 -