Sofía Jack
França, 1969
Enrere
Des de la dècada dels noranta, i després de llicenciar-se en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, l’obra de Sofía Jack (1969) ha combinat mitjans com ara la fotografia i les formes tridimensionals (objectes, escultures, maquetes) i, de manera prioritària, el dibuix i l’animació digital. I han estat fonamentalment aquests dos últims llenguatges els que li han servit per crear un discurs en què convida l’espectador a involucrar-se en unes narracions fragmentàries i, a primera vista, desconcertants. La presó, el quadrilàter de boxa, el gimnàs o la casa es converteixen en espais metafòrics on l’artista trasllada qüestions psicològiques complexes i fa indagacions sobre els nostres hàbits i comportaments. En els seus papers de petit format, realitzats en els últims anys, recrea, a través del grafit o la tinta, llocs quotidians que remeten a la intimitat; la casa i els seus espais apareixen dibuixats amb precisió i des d’una actitud asèptica o distant. Com a referent ha fet servir fotografies de la primera meitat del segle passat, que capten arquitectures racionalistes, interiors i mobiliaris que representaven la quinta essència de l’actualitat, l’estil i el confort per a unes noves, i per primera vegada àmplies, classes mitjanes. Aquells espais domèstics que van encarnar la racionalitat moderna li serveixen per indagar en el seu revers i en com la dimensió humana, els desitjos, les pors, els afectes i els sentiments esquerden una idea de raó i ordre que es converteix en utopia. No és per casualitat que una de les seves últimes exposicions es titulés «Todo lo sólido se desvanece en el aire», que remetia al text de Marshall Berman, publicat el 1982, en què l’autor novaiorquès (partint del pensament de Marx) analitza l’experiència de la modernitat des de les seves fissures, com a «mite il·lustrat» que alberga la irracionalitat en la seva mateixa aspiració de racionalitat. Després de llicenciar-se, Sofía Jack va ampliar la seva formació amb artistes com ara Gerhard Richter, Voto Acconci i Katherina Sieverding. Ha rebut diverses beques, com les atorgades per la Fundación Barrié (HdK, Berlín), Unión Fenosa i l’Accademia di Belle Arti di Roma, i ha obtingut premis del Col·legi d’Enginyers de Madrid i de la Fondazione Antonio Ratti de Italia.
Alicia Murría

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Boxejadors / 1998

  • Sense títol (Sèrie «La línia d'ombra») / 1999 -