Juan Francisco Isidro
Espanya, 1961
Espanya, 1993
Enrere
En l'època de transició entre els anys vuitanta i noranta, la figura de Juan Francisco Isidro, malgrat la brevetat de la seva trajectòria artística, va despertar una gran expectació i interès a partir de les exposicions individuals que va fer -a la galeria Rafael Ortiz de Sevilla, a la qual sempre va estar molt lligat, i a la galeria Ángel Romero de Madrid- i de diverses exposicions col·lectives, especialment la que l'any 1988 va aplegar a la galeria Soledad Lorenzo de Madrid l'obra de Pedro Mora, José María Baez i el mateix Juan Francisco Isidro. L'interès de la seva obra consistia sobretot en la radicalitat i el rigor dels seus plantejaments. El començament de la carrera d'Isidro va coincidir amb una gran efervescència artística localitzada a Sevilla, a l'empara de la revista Figura. No obstant això, els plantejaments estètics i el caràcter d'aquest artista permetien endevinar un tipus d'interessos més oberts cap a una evolució que, des de la pintura, conduís a altres territoris. Arran de la mort de Juan Francisco Isidro es va fer una important exposició sobre la seva obra a la Torre de los Guzmanes, a La Algaba (Sevilla), que recollia els moments més significatius de la seva brillant, tot i que breu, carrera.
Santiago B. Olmo

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Els continents submergits / 1991