Pello Irazu
Espanya, 1963
Enrere
Va ser alumne de Belles Arts a Bilbao des del 1981 fins al 1986, quan es va llicenciar en l’especialitat d’Escultura. Va cursar els seus estudis uns quants anys més tard que els també escultors Ángel Bados i Txomin Badiola, per bé que la seva primera exposició individual va ser primerenca, el 1983. Amb aquests dos artistes, i el que també va ser company seu Juan Luís Moraza, forma el nucli més renovador de l’escultura basca contemporània. El 1988 se’n va anar a viure a Londres i el 1990, any en què el van incloure a la selecció Aperto de la Biennal de Venècia, es va traslladar a Nova York, ciutat en què es va instal·lar per primer cop gràcies a una beca del Comité Conjunto Hispano-Norteamericano. Anteriorment havia estat un dels escultors joves més premiats: se li va atorgar el premi d’escultura a la Biennal de Vitòria del 1984; va ser guardonat a la Muestra de Arte Joven de la Comunitat de Madrid el 1986, a la Muestra de Escultura de Biscaia el 1987, a la IV Triennal Internacional de Dibuix del 1987 i, finalment, també va rebre l’Ícaro de Diario 16. Des del 1999 viu i treballa altra vegada a Bilbao. Al llarg del segle xxi s’han succeït ininterrompudament diverses mostres de la seva obra, principalment a les galeries Soledad Lorenzo, fins que va tancar el 2012, i Moisés Pérez de Albéniz, primer a Pamplona i després a la nova seu que se’n va inaugurar a Madrid el 2013. Ha exposat a altres galeries del País Basc i a la Yancey Richardson Gallery de Nova York, i ha participat també a incomptables col·lectives i fires internacionals. Com en altres casos, les peces de la col·lecció, en total una desena, daten d’entre el moment de la irrupció de l’escultor a l’escena pública, com el quartet que componen S.T. (1985), Room for Two (1986), Wild (1988) –que incorpora a l’acer la pintura sintètica– i Tisbe (1989), i la importantíssima dècada següent, en què predomina la combinació objectual més informal i les incursions en la instal·lació, com Summer Kisses (1992), Sense títol (The Adversary) (1994) i F.F. (1997). També són importants i destacats, com en el conjunt de la seva obra, el grup d’obres sobre paper i la pintura mural que va crear ja en el segle xxi Acrobat, del 2000, 308 Blow up, del 2001, i Bestiario, del 2003.
Mariano Navarro

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Sense títol (The Adversary) / 1994

  • Espai per a dos / 1992

  • Petons d'estiu / 1992

  • Sense títol / 1985

  • Wild / 1988

  • Tisbe / 1989

  • F.F. / 1997

  • Acrobat / 2000

  • 310 Blow up / 2001

  • Bestiari / 2003