Doug Aitken
USA, 1968
Enrere
En el decurs de la seva trajectòria, Doug Aitken (Redondo Beach, Califòrnia, 1968) ha fluctuat entre diferents mitjans. Els seus primers treballs, però, després de graduar-se a l’Art Center College of Design de Pasadena, ja incorporaven escultura i instal·lació. Els seus inicis amb la càmera van ser obres monocanal en les quals explorava aspectes formals, que han esdevingut centrals en la seva producció, com ara els diferents punts de vista, l’edició del film i les qualitats específiques dels llocs. Durant els anys noranta, Aitken va continuar explorant aquestes qüestions, però incorporant la fotografia i creant instal·lacions que donen peu a noves relacions entre la imatge, l’espectador i l’espai on estan ubicades. Els vídeos d’aquest artista nord-americà mostren paisatges remots que configuren el que ell mateix ha denominat «topografia de la ment», una mena d’espai psicogeogràfic que ofereix noves possibilitats narratives més enllà de les qüestions factuals de les localitzacions. Aitken defuig les narracions lineals i convencionals, i els seus vídeos, a través del procés d’edició, esdevenen exercicis d’expansió i de contracció del temps, amb la qual cosa s’altera la percepció del temps lineal a la qual normalment està habituat l’espectador. La figura humana és omnipresent en l’obra d’Aitken; els seus vídeos estan poblats de personatges que transiten entre espais i paisatges de manera aïllada. Les estructures que comença a construir a partir de finals del anys noranta per projectar i acollir els seus vídeos contribueixen, d’una banda, a entreteixir les imatges sense seguir patrons narratius lineals i, de l’altra, a situar l’espectador en un espai en el qual ha de negociar constantment la seva relació amb les imatges que es projecten. Interiors (2002) és una peça clau en el desenvolupament d’aquestes estructures. Composta per tres pantalles de projecció i vuit pantalles translúcides, aquesta videoinstal·lació pren en l’espai la forma d’una creu grega, a l’interior de la qual hi ha un banc circular. La qualitat translúcida de les pantalles permet l’espectador de moure’s i ser present simultàniament a l’interior i l’exterior de l’estructura. Interiors es construeix a partir de les similituds entre quatre zones urbanes (distants). Aitken fa servir paisatges nocturns, semàfors i escenaris arquitectònics per crear una megalòpoli. Cadascuna de les tres pantalles de projecció mostra fragments que pertanyen a quatre narracions diferents, amb els seus respectius personatges, i que es recombinen constantment sense patrons identificables ni repeticions argumentals. L’obra d’Aitken gira entorn de la definició d’un lloc intermedi entre la passivitat i la rapidesa, entre la immobilitat dels individus i l’acceleració dels sistemes de comunicació que els envolten.
Neus Miró

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Interiors (Instal·lació) / 2002