Peter Halley
USA, 1953
Enrere
La primera exposició individual de Peter Halley, l'any 1985, la va patrocinar la galeria International with Monument, que dirigien Meyer Vaisman i Elisabeth Koury. Els escrits de Peter Halley, però, ja s'havien publicat regularment en revistes com Arts Magazine des del 1981. La utilització recurrent de materials sintètics, com ara pintures acríliques Day-Glo i Roll-a-Tex, va marcar el llenguatge d'aquest artista des del començament dels vuitanta. El caràcter eminentment minimalista i colorista de les seves composicions, associat moltes vegades a Barnett Newman, es va connectar cada vegada més a un repertori d'imatges arquitectòniques i tecnològiques. Les referències al postestructuralisme francès (Michel Foucault i Jean Baudrillard) van acabar identificant els seus quadres amb visions carceràries de la societat. Malgrat l'aparença abstracta, derivada d'estètiques utòpiques i constructivistes, les pintures de Peter Halley s'interpreten com una crítica dels idealismes del segle XX. Exposicions com «L'art i el seu doble» (1986) van divulgar internacionalment la seva obra, juntament amb la d'altres artistes lligats a l'apropiacionisme postmodern. Després d'haver-se convertit en el representant més destacat del «neogeo», la seva obra es va decantar per les tendències pop. Al mateix temps que les pintures s'enriquien pel que fa al cromatisme i omplien de colors la composició, els escrits del mateix artista les han situat en el context més ampli de la cultura de consum. Tal com afirma ell mateix, el que pretén és produir pintures cada vegada més intenses, de la mateixa manera que cada vegada es fabriquen cotxes més ràpids.
Carlos Guerra

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Pistola de sol / 1993

  • Cel·la amb conducte / 1988