Josep Guinovart
Espanya, 1927
Espanya, 2007
Enrere
El 1944 Josep Guinovart es va inscriure a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics (actualment Escola Llotja) i va completar el seu aprenentatge al FAD (Foment de les Arts Decoratives) i a París, becat per l’Institut Francès l’any 1953. En tornar a Barcelona va fundar amb Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats l’efímer grup Taüll, germen d’una voluntat renovadora en l’Espanya de postguerra. A finals dels anys quaranta va realitzar una obra magicista de gran lirisme i als cinquanta s’endinsà en un particular expressionisme figuratiu a través d’un esquematisme plàstic de clara intenció sociopolítica, que tenia el seu fonament en un profund compromís amb la realitat. Va fagocitar i recrear símbols de l’obra picassiana i mironiana, va homenatjar lluitadors polítics i literats i, sens dubte, va utilitzar la pintura com a forma de protesta i radicalitat, cosa que el va dur a ser present en nombroses biennals internacionals durant diverses dècades. A partir dels anys setanta el seu esperit obert, heterodox i testimonial s’afermà en una pintura de rics assemblages, amb la qual es va lliurar definitivament a una abstracció de tall tectònic, sortida d’una excitació sensible entre l’element natural, l’objecte, el dibuix i el desbordament de la pintura. La seva èpica de la matèria i del collage, les seves textures captivadores, amb elements trets de la terra i de l’utillatge de la vida real, l’acosten, d’una banda, a la vitalitat social de l’obra de Robert Rauschenberg i, de l’altra, a la celebració de l’element natural en l’obra d’Anselm Kiefer. La pintura ressorgeix a les seves mans com a aprehensió convulsa i poètica de la realitat i, sobretot, com a resultat d’una sensorialitat física conformada en els paisatges àrids de la seva infància lleidatana, en les intenses gammes del tròpic o de la mediterrània, o en les rudes terres de Castella i del desert africà. D’aquestes experiències en brollen bulboses superfícies d’argila, clivellades, plenes de rostolls o fustes, amb les quals crea altres mapats i proposa dislocacions pictòriques com ara pintar el revés del quadre, que li permeten crear nous reordenaments de l’espai, donant així sortida als seus desitjos de configurar mons nous. La completa instal·lació Contorn-entorn, donada al Museu d’Art Modern de Barcelona l’any 1978, n’és una bona mostra. Tot al llarg de la seva trajectòria artística, Josep Guinovart ha participat en la il·lustració de llibres i revistes, ha estat un intens gravador i ha realitzat escenografies i vestuaris per a representacions teatrals i de ballet. Ha col·laborat també en projectes arquitectònics amb la creació d’una sèrie de murals que responen a una intensa preocupació per la funció social de l’art. La seva obra es pot veure, des del 1994, a la Fundació Espai Guinovart, d’Agramunt (Lleida), que ell mateix va crear i en la qual va concebre els diferents espais com a resum de les seves inquietuds artístiques.
Teresa Blanch

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Homenatge al pintor de parets / 1964

  • Lluna de tàpia / 1977

  • Les teules i el blau / 1979

  • Mafet / 1987

  • La finestra / 1964

  • Signes d'un temps / 1975

  • Decapitació (Suïcidi) / 1964