Cildo Meireles
Brasil, 1948
Enrere
L’obra de Cildo Meireles (Rio de Janeiro, 1948) es compon de dibuixos, objectes i instal·lacions que exploren el que és sensorial en un diàleg directe amb l’espectador. Es tracta d’un conjunt d’obres que reflexionen sobre diferents esferes del fet social i del coneixement –els processos de comunicació, el paper de l’espectador, la ciència, la geografia o l’economia– sense respondre a cap jerarquia de materials ni de formats. Meireles és un dels artistes contemporanis més influents de l’àmbit internacional. La seva figura és fonamental per entendre l’avantguarda artística brasilera de postguerra, ja que la seva labor s’emmarca en la transició de la producció neoconcreta de finals dels anys cinquanta (Hélio Oiticica, Lygia Clark i Lygia Pape), concentrada en el rebuig del racionalisme extrem per crear obres sensorials i participatives, i en la generació dels anys seixanta, compromesa amb una realitat política marcada per la dictadura militar del seu país (1964-1985) i precursora de les subsegüents propostes conceptuals, instal·lacions i performances. Els primers treballs de Meireles es plasmen en forma de dibuixos, però el 1967, quan es va traslladar a Rio de Janeiro, el dibuix va passar a un segon pla. L’artista va començar a treballar amb el model euclidià d’espai: un racó amb tres plans de projecció octogonals. A partir de l’estudi del volum i de la seva aplicació en obres tridimensionals, l’acció corporal i les ocupacions van passar a formar part implícita de moltes de les seves obres, com passa a Espaços virtuais. Cantos (1967-1968), que presenta una sèrie d’ambients organitzats segons especulacions geomètriques de l’artista. La seva producció d’aquell moment és molt formalista, però l’enduriment de la dictadura a partir del 1969 va donar lloc a una radicalització de la dimensió política present en la seva obra. Amb Inserções em circuitos ideológicos (1970), sèrie paradigmàtica d’aquell moment, Meireles fa al·lusió a la idea de l’intercanvi basant-se en la investigació dels mecanismes socials que articulen la circulació de béns de consum i d’informació. L’obra més representativa d’aquesta sèrie és el Projeto Coca-Cola, ampolles del famós refresc amb la sobreimpressió de missatges crítics com ara «Yankees Go Home», que després tornaven a posar-se en circulació convencional. El treball de Meireles s’insereix en el que s’ha denominat «conceptualisme sensualista», noció que fa referència als conceptualismes que utilitzen els materials amb la intenció de generar un impacte en els sentits, creant ambients poètics. En les seves obres, el que és real, el que és simbòlic i el que és imaginari es combinen en un equilibri perfecte que qüestiona els límits tradicionals de la percepció artística. N’és un exemple Volátil (Volatile) (1980-1994), una habitació segellada amb el terra cobert d’una capa gruixuda de pólvores de talc. Impregna l’espai una olor de gas, que fa que l’espelma que hi ha al final emeti un halo de llum pàl·lida. Volátil (Volatile), malgrat la multiplicitat de lectures possibles, és un intent d’associar sensació i emoció produint un vincle gairebé instantani. D’altra banda, sembla evident que aquest treball també navega per les regions de la por. En les últimes dècades Cildo Meireles s’ha caracteritzat per la realització d’instal·lacions de gran envergadura que, a pesar de la seva aparença sovint hostil, s’ofereixen com espais perquè l’espectador els explori de manera activa i amb tots els seus sentits.
Andrea Aguado Alemany

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Volàtil (Volatile) / 1980 -