José María Guijarro
Espanya, 1953
Enrere
José María Guijarro és un artista conceptual que utilitza fonamentalment el llenguatge, les convencions lingüístiques i la seva transposició matemàtica, com també la manipulació d’objectes o materials trobats. La seva educació no prové de les belles arts sinó de la filosofia. El 1979 es va llicenciar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid i, durant tres anys, va ser professor d’aquesta assignatura en un centre escolar. El 1982 va abandonar l’ensenyament i va participar en alguns tallers del Círculo de Bellas Artes. Entre el 1987 i el 1990 va viure a Colònia (Alemanya), on va participar en diversos seminaris a l’anomenat Forum Volkshochschule: «Només boig, només filòsof. Reflexions sobre la figura de l’artista-filòsof Nietzsche», «Les lumières. La Il·lustració escenificada com a representació de la Revolució. Un ús kantià de la Revolució Francesa», «La Il·lustració. La llum ombriva de la Il·lustració en l’obra de Goya» i «Sobre el lloc comú. Un text-obra d’art és més enllà de l’autor-artista»). En aquesta mateixa ciutat va realitzar les seves primeres escultures, que ell mateix ha descrit com «transcripcions espacials sobre materials trobats, del ritme d’un hexàmetre de Virgili, una estrofa de Quevedo, la frase d’una carta». El 1991 va exposar individualment per primera vegada a la galeria Fúcares d’Almagro. Inclòs en diferents exposicions col·lectives significatives de l’eixamplament del panorama espanyol durant els primers anys de la dècada dels noranta, va rebre la beca Banesto el 1994. Fins ara ha realitzat quinze exposicions individuals i ha participat en més de vint col·lectives; d’aquestes, la més important va ser la del 2010 al Centro de Arte de Burgos (CAB), en la qual l’element trobat significatiu eren unes senzilles cadires de boga; mentre que la més recent ha estat a la seva galeria madrilenya, l’any 2011, titulada «Agua salobre, en la qual presentava dibuixos i escultures del cos humà i les seves obres en col·laboració amb Soo-Jin Yim Heil i el seu marit Heinrich Heil. La Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani posseeix un important conjunt de peces seves realitzades en el transcurs de l’última dècada del segle xx i els inicis del segle xxi. Començant pel singular «model» de Marilyn Monroe en l’escultura que porta per títol les seves mesures, 87, 52 y 83 (1990), i seguint amb altres escultures de metall i fusta, Sense títol (1992) i Sense títol (2003); una fotografia del 1995 i, finalment, una important obra sobre paper del 1999.
Mariano Navarro

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Sense títol / 1992

  • 87, 52 i 83 / 1990

  • Sense títol / 1995

  • Sense títol / 1999

  • Sense títol / 2003