Asta Gröting
Alemanya, 1961
Enrere
Entre el 1981 i el 1986, Gröting va estudiar a la Kunstakademie de Düsseldorf, que va ser lloc de trobada i formació per a tota una generació de creadors alemanys. Entre els professors que més la van influir hi havia Joseph Beuys, que va inspirar-la per explorar i traspassar, al llarg de la seva carrera, els límits de l’escultura, i Klaus Rinke, de qui va aprendre que el cos humà pot ser el referent immediat i primordial per a l’art. Les seves primeres obres, cap a la meitat de la dècada del 1980, ja mostraven l’ús d’elements molt diversos, amb un fort contrast entre ells. El seu eclèctic repertori de materials ja llavors incloïa el vidre, tota mena de plàstics, cuir i closques de fruits secs, entre molts altres. Això conferia a cadascuna de les seves peces una marcada especificitat, que diferenciava Gröting d’altres artistes d’obra formalment més uniforme. A partir del 1990, quan les seves creacions van ser incloses a la Biennal de Sydney i a l’«Aperto» de la Biennal de Venècia, el seu treball començà a ser àmpliament reconegut i exposat arreu del món. A aquesta època pertanyen les obres que reprodueixen el llarg intestí d’un tauró –gairebé tres metres–, realitzades amb vidre de Murano, intensament transparent, així com altres òrgans d’éssers humans i animals. Treballant fonamentalment l’escultura, entre els temes que tracta Asta Gröting trobem la tensió entre el dinàmic i l’estàtic com a dilema intrínsec de la representació dels éssers vius, l’imprescindible equilibri d’oposats de l’existència humana, i la inevitabilitat dels cicles vitals. Molts dels seus treballs fan al·lusió a una circularitat en la qual inici i fi sovint coincideixen. D’aquesta manera, aconsegueix que les seves escultures reflecteixin també el procés amb el qual van ser creades. Al llarg dels anys ha anat incorporant altres formats, com ara el vídeo i la performance, en què ha mantingut la seva sofisticació formal a través de curoses produccions de ficció. Al mateix temps ha anat incrementant el seu interès per les tensions que genera la relació entre l’individu i la societat, posant èmfasi en com posen en marxa nous mecanismes de subjectivitat. Actualment, Gröting viu a Berlín.
Ferran Barenblit

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Omplir forats amb forats II / 1993