Bernard Frize
França, 1954
1954
Enrere
Als anys seixanta, Bernard Frize va estudiar art a les acadèmies d'Aix de Provença i Montpeller, on l'ensenyament de la pintura es debatia entre la tradició acadèmica i els nous corrents de l'art contemporani. Molt implicat amb les idees del Maig del 68 francès, va abandonar durant uns quants anys la pintura a causa de la dificultat que tenia a l'hora de reconciliar la pràctica artística amb les seves conviccions polítiques. Més tard va reprendre el treball pictòric des d'una posició marcadament marxista, característica que a partir d'aleshores definiria la seva obra. Des d'aquesta posició, Frize renuncia a la pintura com a creació personal en la qual s'expressa un estat d'ànim o un argument, ja sigui des de la figuració o l'abstracció, per investigar-ne la materialitat com a part indissociable de l'obra d'art. L'obra de Frize, influït per artistes com ara Morris Louis, Frank Stella i Kenneth Noland -pertanyents a l'escola americana de l'anomenada «abstracció postpictòrica», que repudiava la inspiració i l'expressió en la pintura-, denota l'interès que té per la matèria mateixa. Per desenvolupar-ne el potencial, l'artista crea nous mètodes i tècniques d'aplicació. Igual que pintors com Jonathan Lasker, Gerhard Richter i David Reed, Frize treballa sobre el modus operandi del mitjà, la pintura: la seva materialitat, els seus codis estilístics i la seva història.
Rosario Peiró

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Taunus / 1997