Article

Tornar
Imatge | Philippe de Montebello i Leopoldo Rodés en el Cercle Art i Mecenatge
El Metropolitan Museum of Art: un museu creat gràcies a les aportacions de col·leccionistes privats i mecenes

Com contribueix la donació de col·leccions privades a la difusió de la cultura? El Cercle Art i Mecenatge és el marc en què experts internacionals reflexionen sobre les diverses i complexes claus del futur de l’art, centrant-se en l’actuació de mecenes i col·leccionistes.

 

Philippe de Montebello, director emèrit del Metropolitan Museum of Art de Nova York, va pronunciar la conferència «El naixement del Metropolitan: un cas de partenogènesi», que partia de la fundació del Metropolitan per revisar el paper fonamental del col·leccionisme i el Mecenatge en la història de la institució.

 

Nascut a París, llicenciat magna cum laude a la Universitat de Harvard i Master of Arts a l’Institute of Fine Arts de la Universitat de Nova York, Montebello ha desenvolupat la seva vida professional al Metropolitan. De primer com a conservador en cap i després com a director, càrrec que va exercir durant 31 anys. En aquest temps ha augmentat la col·lecció en tots els àmbits, i s’ha arribat a la xifra de més de 84.000 nous objectes d’extraordinària qualitat i diversos orígens. En el seu comiat els conservadors del museu van exposar tres-centes obres representatives d’aquest període d’adquisicions i llegats.

En paraules de Montebello, el Metropolitan neix d’una idea i d’un ideal. Acabada la Guerra Civil dels Estats Units el 1865, la nació americana experimenta un gran creixement econòmic que permet el desenvolupament del país en tots els sectors, també en l’art.

 

Sense el bagatge cultural d’Europa, els museus dels quals es nodreixen d’herències de reis i donacions nobiliàries, Amèrica ho té força més complicat per crear un museu des de zero. No obstant això, la iniciativa, les inquietuds i la força d’un grup d’homes influents de Nova York van ser el que van fer que el 1869 nasqués el Metropolitan Museum of Art.

 

Al començament, el Metropolitan exhibia sobretot obres d’artistes autòctons, ja que allò era el que més interessava els col·leccionistes americans. Tanmateix, gràcies a la influència de personalitats com la de William Blodgett, un dels fundadors del museu, obres europees van començar a complementar la col·lecció del Met. A mesura que va anar augmentant la col·lecció, el museu va haver d’abandonar la seva primera ubicació, al centre de Manhattan, per instal·lar-se al Central Park, al recinte de gairebé 200.000 m2 que es converteix en la seva icònica seu.

Imatge | Renoir, Mme Charpentier, 1878 / Monet, Terrasse à Sainte-Adresse, 1867

Aviat el Metropolitan se situa a l’altura dels grans museus europeus, com el Louvre, la Galeria dels Uffizi o el Museu del Prado. Primer museu del món a exposar pintura impressionista gràcies a la donació de dos quadres de Manet, actualment, amb quatre-cents quadres impressionistes i postimpressionistes, el Metropolitan és el museu del món amb una mostra més important d’aquest període. I el 90 % d’aquesta col·lecció ha arribat al museu a través de donacions.

 

És per això que durant els 140 anys d’història del Metropolitan ha estat fonamental el treball dels seus conservadors. Aquests experts, a més de vetllar per la conservació i coherència del fons del museu, tenen la missió d’aconseguir el suport dels col·leccionistes i negociar-hi els termes més favorables per a les donacions de les seves col·leccions.

 

En la seva conferència, Montebello repassa algunes de les condicions imposades pels col·leccionistes al llarg dels anys: la donació més idònia, especifica, és la que arriba lliure de condicions, com la que va fer Henry Marquand durant els primers anys. Hi va haver una sorprenent condició, encara que molt beneficiosa per al museu, que va ser l’establerta per Jacob Rogers, un desconegut que en morir va donar sis milions de dòlars de l’època —avui, uns cent milions— amb la condició que s’invertissin exclusivament per a l’adquisició d’obres d’art.

Tot i així, algunes de les condicions més habituals per part dels col·leccionistes són, d’una banda, acceptar el conjunt íntegre d’una col·lecció —cosa que el museu no està sempre en disposició d’acceptar— i, de l’altra, exigir l’exposició de totes les obres juntes, és a dir, en un mateix espai. Tot sovint això obliga els museus a trencar la coherència de les col·leccions i exposar dues peces d’una mateixa obra en espais molt diferents, en detriment de la interpretació de l’art. Segons l’opinió de Montebello, la missió dels museus és ser contenidors d’obres d’art. Es poden construir grans edificis, desitjar que hi vagi la gent, però si no es té una gran col·lecció, mai no podrà ser un gran museu.

 

Comenta, també, que per a la història del Metropolitan Museum of Art, i del Mecenatge en general, va ser determinant un canvi en la legislació fiscal que va aprovar el Govern dels Estats Units el 1917. A partir d’aquell moment, les donacions es podien desgravar dels impostos, factor que va afavorir les donacions de col·leccionistes privats de manera espectacular. Gràcies al Mecenatge dels qui van entendre la necessitat de l’art com a bé social, la col·lecció del Metropolitan va créixer en quantitat i qualitat.

 

El Metropolitan ha demostrat una gran capacitat d’atreure la generositat d’importants col·leccionistes. Què s’obté a canvi d’una donació? A més del reconeixement a les cartel·les, els catàlegs i altre material imprès, per descomptat, satisfacció.

 

 

 

En vols saber més?

 

El naixement del Metropolitan: un cas de partogènesi - Philippe de Montebello (Conferència completa - PDF)

 

The Birth of the Metropolitan: A Case of Parthenogenesis - Philippe de Montebello (Complete lecture - PDF)

 

El naixement del Metropolitan: un cas de partogènesi - Philippe de Montebello (Síntesi de la conferència - PDF)