Article

Tornar
El gust del col·leccionista anglès

«El gust anglès ha mantingut constantment la seva curiositat a través dels segles, buscant les obres d’art més selectes arreu del planeta per tal de preservar, educar i finalment definir la identitat pròpia.»

D’aquesta manera iniciava Lord David Linley, president de la casa de subhastes Christie’s al Regne Unit la conferència «El col·leccionista anglès». Hi va repassar els costums i les tendències dels col·leccionistes anglesos des de l’època dels Tudor fins a l’actualitat. «Segons el meu parer, col·leccionar és poder donar testimoni del millor del passat situant-lo en un context contemporani, de manera que present i passat es puguin entendre millor.»

 

El col·leccionisme anglès va tenir en Enric VII (1457-1509) un dels primers artífexs. Mentre els seus súbdits patien fora de les muralles del palau, ell es dedicava a cultivar la seva imatge, tant a través de l’encàrrec de retrats de la seva persona com a partir de l’expansió de la col·lecció d’art que posseïa. El plaer per l’art i la seva passió pel col·leccionisme els van heretar el seu fill i successor, Enric VIII (1491-1547), i el cardenal Thomas Wolsey.

 

Durant el seu regnat, Enric VIII va exercir el mecenatge encarregant obres d’art a pintors i mestres artesans d’Itàlia, França i Flandes. El retrat, com en el cas del seu pare, també va assolir una importància clau en el mandat, ja que tots els nobles volien tenir la signatura del pintor del rei per als seus retrats. L’art del retrat va esdevenir la base del recentment establert gust anglès.

 

La seva filla Elisabet I (1533-1603), però, no va perpetuar aquesta tendència que havien creat els seus antecessors. La seva contribució a la cultura anglesa del col·leccionisme va tenir a veure amb la construcció i decoració de cases de camp. Volia ser rebuda en palaus, i encoratjava els cortesans que els construïssin per satisfer els seus desitjos. Aquestes noves edificacions s’havien de decorar amb el mobiliari més selecte i, naturalment, amb grans obres d’art. D’aquesta manera, tota la noblesa anglesa va adquirir el gust per col·leccionar: d’aquesta època destaca sobretot la Casa Burghley, un palau rural dissenyat per Sir William Cecil, situat a prop de la població de Stamford.

 

D’altra banda, a partir del segle XVII i fins ben entrat el XIX, es va començar a posar de moda entre les famílies nobles enviar els fills a l’Europa continental perquè hi estudiessin art i es relacionessin amb persones instruïdes. Aquesta pràctica educativa es coneixia amb el nom de Grand Tour. Gràcies a aquests viatges i a les compres dels estudiants britànics, els membres de l’aristocràcia van omplir les llars d’obres d’art.

Al segle XVIII, la passió pel col·leccionisme d’art no va disminuir. L’aparició de les cases de subhastes -com Christie’s el 1766- va significar la possibilitat d’aplegar una col·lecció d’àmbit mundial sense haver de sortir de la Gran Bretanya. Era una època en la qual no existien els grans museus actuals, de manera de Christie’s es va convertir en un lloc on el públic acudia a veure-hi obres d’art sense tenir l’obligació de licitar o de pagar entrada.

Al llarg dels anys, el col·leccionista anglès ha tingut la voluntat de preservar l’art a fi que les futures generacions en poguessin gaudir. És el cas de Sir John Soane, arquitecte i col·leccionista apassionat de tot el que era clàssic, i també de Samuel Courtauld i del vescomte Lee of Fareham, fundadors de la Courtlaud Gallery de Londres.

 

Gràcies al fons que Courtlaud va establir a la National Gallery per a l’adquisició de pintura moderna, la institució va aconseguir obres tan importants com Els gira-sols de Van Gogh i Banyistes a Asnières de Seurat.

 

Ara com ara, la Gran Bretanya continua tenint importants col·leccionistes, hereus de la tradició anglesa: el príncep de Gal·les, per exemple, és un col·leccionista contemporani que dóna nova vida a una col·lecció històrica. D’altra banda, les cases de camp que Elisabet I va posar de moda avui continuen sent grans contenidors de col·leccions d’art. N’és un exemple Waddesdon Manor, seu de la col·lecció Rothschild.

 

«L’art viu a través dels seus col·leccionistes, i aquesta gran tradició -gaudir de l’art en la seva essència i consolidar-ne l’estima durant segles- és extremadament important», acabava dient Lord David Linley.

 

 

Contingut relacionat:

 

El col·leccionista anglès - Lord David Linley
Conferència completa (PDF en castellà)

 

Nom Propi: Lord David Linley