Tornar
ALFRED PACQUEMENT Alfred Pacquement Del 2000 al 2013 dirigeix el Centre Georges Pompidou, on du a terme un paper crucial en la política de la col·lecció i de les exposicions.
Biografia

Conservador general honorari de Patrimoni i director honorari del Museu Nacional d’Art Modern, Centre Pompidou. Historiador d’art per la Universitat de París, el 1971 s’incorpora com a responsable de projecte en el Centre Nacional d’Art Contemporani, on realitza les seves primeres exposicions. En aquesta mateixa època és comissari de la VII Biennal de París, i de l’exposició «60-72 Douze ans d’art contemporain a France». El 1974, i fins al 1987, és conservador en cap d’art contemporani del Centre Georges Pompidou. El 1990 s’incorpora com a director de la Galeria nacional Jeu de Paume, càrrec que manté fins al 1993, quan assumeix la Secretaria general d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura i Comunicació (1993-1996). El 1996 assumeix la direcció de l’Escola Nacional Superior de Belles Arts.

Al setembre del 2000 és nomenat director del Museu Nacional d’Art Modern, Centre Georges Pompidou, càrrec que ostenta fins a la seva jubilació, al desembre del 2013. Durant aquest període al capdavant del Centre, Pacquement té un paper cabdal en la política de la col·lecció i exposicions. Actualment és comissari independent i consultor cultural.

Comissari de nombroses exposicions a França i a l’estranger, Alfred Pacquement és també crític i historiador de l’art. Ha comissariat, entre d’altres, «Promenade de Richard Serra» a Monumenta (2008), i la retrospectiva de Pierre Soulages (2009) i de Morellet (2011) en el Centre Pompidou. Va ser també comissari del pavelló francès a la Biennal de Venècia del 1982 (Simon Hantai/Toni Grand) i el 2003 (Jean-Marc Bustamante). El 2013, va ser cocomissari de la retrospectiva del pintor Simon Hantai en el Centre Pompidou i de l’exposició de Penone en el castell de Versalles.

Entre les seves publicacions, destaquen monografies sobre Frank Stella, Richard Serra, Henri Michaux, Claude Viallat, així com nombrosos pròlegs de catàlegs i assaigs sobre art francès contemporani.

És membre del CIMAM (Comitè Internacional per a Museus i Col·leccions d’Art Modern), que presideix entre el 2004 i el 2007, i també del Comitè Internacional de l’Hermitage de Sant Petersburg, del Museu Mori a Tòquio i de la Fundació Beyeler a Basilea. Entre el 2002 i el 2004, forma part del Consell Assessor de la Col·lecció d’art contemporani de ”la Caixa”.

ADQUISICIONS, DACIONS I DONACIONS. L’EXEMPLE DEL CENTRE POMPIDOU

Els recursos dels museus públics estan disminuint a Europa, al mateix temps que en el mercat de l’art, i en particular l’art modern i contemporani, veiem com augmenten els preus de les obres en proporcions sovint sorprenents.

Nous actors hi entren en joc (fundacions privades, noves fortunes de països emergents, etc.), i contribueixen a aquesta inflació sense precedents.

Com han d’actuar llavors els museus per continuar desenvolupant les seves col·leccions i complir, així, les expectatives del públic i dels artistes? Davant de la manca de recursos directes, certes fórmules fiscals han de possibilitar que els museus accedeixin a grans obres. De la mateixa manera, es podria pensar en altres iniciatives per estimular l’interès i la participació dels col·leccionistes privats. L’art contemporani té un valor social i afecta les classes acabalades. Correspon al museu saber beneficiar-se’n sense caure en les possibles trampes del mercat i la moda. Un equilibri que s’ha de basar permanentment sobre una reflexió intel·lectual i la missió del museu.